Eulàlia Lledó Cunill
Recibir actualizaciones de Eulàlia Lledó Cunill
Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy (con alguna intermitencia) profesora de secundaria en Barcelona y colaboro con distintas universidades, así como el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC); también pertenezco a diferentes redes universitarias de estudios de género, por ejemplo, a la red Genet de esta última institución. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está.

Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas.

En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades, me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formo parte del grupo Nombra desde su fundación en 1994.

También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con los ICEs de la Universidad Autònoma de Barcelona y de la Universidad de Barcelona y a escribir distintos tipos de libros y documentos.

A veces escribo sobre otros temas.

Entradas de Blog por Eulàlia Lledó Cunill

Qui dia passa, any empeny

(0) Comentarios | Publicado 8 mayo 2013 | 08:02

Aquest article també està disponible en castellà.


Quan treballava en un institut de secundària de tant en tant era tutora d'un curs. Fa ja molt temps, un any que ho era, un alumne del curs, un noi d'uns catorze anys, anava francament malament i va acabant...

Leer artículo

Después de un día viene otro

(0) Comentarios | Publicado 8 mayo 2013 | 08:02

Este artículo está también disponible en catalán.


Cuando trabajaba en un instituto de secundaria de vez en cuando era tutora de un curso. Hace ya mucho tiempo, un año que ejercía de tal, uno alumno del curso, un chico de unos trece o catorce años, iba...

Leer artículo

Óptica y tradición

(0) Comentarios | Publicado 20 abril 2013 | 10:15

Este artículo está también disponible en catalán.


En la Biblioteca Nacional de Madrid hay varias exposiciones. Hay una que ocupa muchas salas dedicada a grabados de Alberto Durero. Llama la atención una pequeña lámina titulada San Cristóbal mirando hacia la izquierda. Como el santo, con el...

Leer artículo

Òptica i tradició

(0) Comentarios | Publicado 20 abril 2013 | 10:10

Aquest article també està disponible en castellà.


A la Biblioteca Nacional de Madrid hi ha diverses exposicions. N'hi ha una que ocupa força sales dedicada a gravats d'Albert Durero. Em crida l'atenció una petita làmina titulada Sant Cristòfol mirant cap a l'esquerra. Com que el sant,...

Leer artículo

Preferents i gosadia

(0) Comentarios | Publicado 6 abril 2013 | 10:12

Aquest article també està disponible en castellà.

Es parla força, i amb raó, de les preferents, de l'estafa que està suposant per a molta gent a qui se li estan escolant dramàticament de les mans com si fossin aigua.

Hi ha un aspecte en la narració del que...

Leer artículo

Preferentes y osadía

(26) Comentarios | Publicado 6 abril 2013 | 10:10

Este artículo está también disponible en catalán.


Se habla bastante, y con razón, de las preferentes, de la estafa que está suponiendo para mucha gente a quien dramáticamente se le están escurriendo de las manos como si fueran agua.

Hay un aspecto en...

Leer artículo

La llefiscosa reverència

(3) Comentarios | Publicado 26 marzo 2013 | 07:09

Aquest article també està disponible en castellà.

L'Església catòlica té papa un altre cop. La primera persona del plural, habemus, no és res més que un altre intent d'universalització; molta gent ni en té, ni en vol, ni l'hi interessa.

Podria sobtar la llefiscosa reverència amb...

Leer artículo

La untuosa reverencia

(2) Comentarios | Publicado 26 marzo 2013 | 07:09

Este artículo está también disponible en catalán.


La Iglesia católica vuelve a tener papa. La primera persona del plural, habemus, no es más que otro intento de universalización; mucha gente ni tiene, ni quiere, ni le interesa.

Podría sorprender la untuosa reverencia con la...

Leer artículo

Besamans i acataments

(0) Comentarios | Publicado 16 marzo 2013 | 05:00

Aquest article també està disponible en castellà.


Vaig tenir la sort que la nit que el rei, a començament de gener, va concedir graciosament una entrevista a un periodista jo era a Llansà amb una amiga que tenia molt interès a veure-la.

Dic sort, perquè va...

Leer artículo

Besamanos y acatamientos

(3) Comentarios | Publicado 16 marzo 2013 | 05:00

Este artículo está también disponible en catalán.


Tuve la suerte de que la noche que el rey, a principios de enero, concedió graciosamente una entrevista a un periodista, yo estaba en Llansà con una amiga que tenía mucho interés en verla.

Digo suerte, porque fue todo...

Leer artículo

Sol i de dol: dels Oscar

(1) Comentarios | Publicado 1 marzo 2013 | 06:00

Aquest article també està disponible en castellà.

Si aquest any hi ha hagut un Oscar ajustat és, sens dubte, el de millor actor. En efecte, en el Lincoln de Steven Spielberg el protagonisme masculí és clar; Daniel Day-Lewis es passeja per la misèria i l'embrutiment de la guerra...

Leer artículo

Solo ante el peligro: los Oscar

(3) Comentarios | Publicado 1 marzo 2013 | 06:00

Este artículo está también disponible en catalán.

Si este año se ha dado un justo Oscar es, sin duda, el de mejor actor. En efecto, en el Lincoln de Steven Spielberg el protagonismo masculino es evidente; Daniel Day-Lewis se pasea por la miseria de la embrutecedora...

Leer artículo

Síntomas (3): el país del todo vale

(4) Comentarios | Publicado 20 febrero 2013 | 07:14

Este artículo está también disponible en catalán.

1. Hace poco más de un año, los medios informaron, sin hacer absolutamente ningún aspaviento ni colegir ninguna conclusión, sobre la negativa del Gobierno de la comunidad de La Rioja de atender en sus hospitales a pacientes provenientes del País Vasco y Navarra; el argumento era que se tenía que ir a favor de la población autóctona, que el Gobierno se debía a su ciudadanía, es decir, a la de La Rioja. ¿Se imaginan los comentarios --digámoslo así-- que se habrían oído si la comunidad que se hubiese negado a prestar un servicio a una comunidad vecina hubiera sido Cataluña?

2. Precisamente, un año después de este hecho, una candidata a decana del Ilustre Colegio de Abogados de Madrid se ha visto en la obligación de emitir un comunicado para desmentir rotundamente cualquier relación con Cataluña que falaces e insidiosos rumores le atribuían (tiene un primer apellido que puede parecer de origen catalán). Las catorce personas que componen la candidatura, como una sola mujer, han manifestado con una vehemencia arrebatada su madrileñismo sin mácula y su radical españolidad sin tacha. En resumen: su pureza de sangre. Entras otras cosas dicen fallidas y enigmáticas frases como la siguiente: «Nuestra voluntad de servicio es sincera, pura y no sirve a otro interés que el bien de la abogacía colegiada y, de ninguna manera, a un supuesto interés de una muy injusta y errónea atribución de catalanidad». Aviso: hay que tener estómago para leerlo íntegramente y constatar, por ejemplo, a quiénes consideran que se debe respetar y quiénes no. Al margen, ¿a qué servicio se deben pensar que se dedica la junta de cualquiera de los colegios de abogacía de Cataluña? ¿Se imaginan los comentarios --hagamos el favor de volver a llamarlos así-- que se oirían si una decana y una junta candidatas a presidir un colegio de Cataluña hicieran una declaración, aunque fuera mucho más tibia, para reivindicar su catalanidad o para descartar la de cualquier otra nacionalidad?

3. Por las mismas fechas, un beato y católico pero poco cristiano y compasivo político del PSOE, el señor Vázquez, comparó los patios de los colegios de Cataluña con campos de concentración nazis donde las criaturas que hablan castellano (y no sé si cualquiera de las muchas otras lenguas que se hablan con la máxima naturalidad posible), ocuparían el lugar de la población judía. Ni su partido ha dicho ni pío, ni de momento él se ha disculpado por decir una mentira tan burda y sucia como poco inocente. No deja de ser normal, cuando lo dijo ya sabía que sus opiniones contravenían el más elemental principio de realidad, sabía que eran una calumnia y un insulto de los más ofensivos contra maestras, maestros, profesorado y docentes en general. Estamos en el país del todo vale.

4. El PP y el PSOE, por turnos, perfectamente coordinados, torpedean y boicotean la ILP (iniciativa legislativa popular) Televisión sin fronteras que posibilitaría que en todos los lugares del Estado se pudiesen ver, y sobre todo oír, las cadenas de televisión autonómicas que hay en diferentes lenguas, para evitar, se supone, que la gente que las quisiera oír se pudiese beneficiar de una riqueza lingüística, o lo que sería peor y más peligroso: pudiera familiarizarse, aprender o hacerse suya alguna de las otras lenguas que, por el momento, existen en el Estado. Ni que decir tiene que la ILP recogió el medio millón de firmas preceptivas (651.650 para ser precisa).

Cabe recordar que estamos en el reino de la libertad. Seguramente Vázquez, aunque no lo piensa de ninguna manera, apelaría a la libertad de expresión si alguien le reprochara sus insensatas palabras. Las derechas, en aras de su sacrosanta libertad (en la cual no se manejan nada bien), reclaman la de expresión, siempre que sea para ellas. En nombre de la libertad no dudan ni vacilan en desventrar lenguas, arrebatar a las mujeres el más elemental derecho al propio cuerpo, hundir la enseñanza, aniquilar la sanidad, intentar matar toros en todo el...

Leer artículo

Símptomes (3): el país de l'embolica que fa fort

(0) Comentarios | Publicado 20 febrero 2013 | 07:14

Aquest article també està disponible en castellà.


1. Ara fa una mica més d'un any, els mitjans es van fer ressò, sense fer en absolut cap escarafall ni treure'n cap conclusió, de la negativa del Govern de la comunitat de La Rioja a atendre en els seus hospitals pacients provinents del País Basc i Navarra; l'argument era que s'havia d'anar a favor de la població autòctona, que el govern es devia a la seva ciutadania, és a dir, a la de La Rioja. S'imaginen els comentaris --diguem-ne així-- que s'haurien sentit si la comunitat que s'hagués negat a prestar algun servei a una comunitat veïna hagués estat Catalunya?

2. Justament, un any després d'aquest fet, una candidata a degana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid s'ha vist en l'obligació d'emetre un comunicat per desmentir rotundament qualsevol relació amb Catalunya que fatals i insidiosos rumors li atribuïen (té un primer cognom que pot semblar d'origen català). De fet, les catorze persones que componen la candidatura, com una sola dona, han manifestat amb una arravatada vehemència el seu madrilenyisme sense màcula i la seva radical espanyolitat sense cap mena de tatxa. Ras i curt: la seva puresa de sang. Entres altres coses hi diuen fallides i enigmàtiques frases com la següent: «la nostra voluntat de servei és sincera, pura i no serveix a cap altre interès que el bé de l'advocacia col·legiada i, de cap manera, a un suposat interès d'una molt injusta i errònia atribució de catalanitat». Avís: s'ha de tenir estómac per llegir-lo íntegrament i constatar, per exemple, a qui consideren que s'ha de respectar i a qui no. Al marge, a quin servei es deuen pensar que es dedica la junta de qualsevol dels col.legis d'advocacia de Catalunya? S'imaginen els comentaris --fem-los el favor de tornar a dir-ne així-- que se sentirien si una degana i una junta candidates a presidir un col.legi de Catalunya fessin una declaració, encara que fos molt i molt més tèbia, per reivindicar la seva catalanitat o descartar la de qualsevol altra nacionalitat?

3. Més o menys en la mateixa data, un beat i catòlic però poc cristià i compassiu polític del PSOE, el senyor Vázquez, ha comparat els patis dels col.legis de Catalunya amb camps de concentració nazis on les criatures que hi parlen castellà (i no sé si qualsevol de les moltes altres llengües que es parlen amb la màxima naturalitat possible) hi farien el paper, ocuparien el lloc, de la població jueva. Ni el seu partit n'ha dit ni piu, ni de moment ell s'ha disculpat per dir una mentida tan burda i bruta com poc innocent. No deixa de ser normal, quan ho va dir ja sabia que les seves opinions contravenien el més elemental principi de realitat, sabia que eren una calumnia i un insult dels més gruixuts contra mestres, professorat i docents en general, però és que estem al país de l'embolica que fa fort.

4. El PP i el PSOE, per torns, perfectament coordinats, torpedinen i boicotegen la ILP Televisió sense fronteres que possibilitaria que a tot arreu de l'Estat es poguessin veure, i sobretot sentir, les cadenes de televisió autonòmiques que hi ha en les diferents llengües, no fos cas que la gent que les volgués sentir es pogués beneficiar d'aquesta riquesa lingüística, o el que és pitjor i més perillós, pogués familiaritzar-se, aprendre o fer-se seva alguna de les altres llengües que, de moment, existeixen a l'Estat. No cal ni dir que la ILP va recollir el mig milió de firmes preceptives (651.650 per ser precisa).

Cal recordar que estem al reialme de la llibertat. Segurament Vázquez, encara que no ho pensa de cap manera, apel.laria a la llibertat d'expressió si algú li retragués les seves forassenyades paraules. Les dretes, que no hi estan gaire avesades, en ares de la seva sacrosanta llibertat reclamen la d'expressió, sempre que sigui per a elles. En nom de la llibertat no dubten ni vacil.len a esbudellar llengües, arrabassar a les dones el més elemental dret al propi cos, enfonsar l'ensenyament, anorrear la sanitat, fer matar toros arreu de...

Leer artículo

La sagrada familia

(3) Comentarios | Publicado 5 febrero 2013 | 07:02

Este artículo está también disponible en catalán.

Quizá sea una resaca tardía de tanta pavo trufado y alfajores, quizá sea la alegría de haber sobrevivido a esa implacable época del año en que la gente normal (si es que existe) se ve obligada a hacer cosas que no...

Leer artículo

La sagrada familia

(0) Comentarios | Publicado 5 febrero 2013 | 07:02

Este artículo también está disponible en español.

Potser és una ressaca tardana de tanta carn d'olla i neules, potser és l'alegria d'haver sobreviscut a aquesta implacable època de l'any en què la gent normal (si és que existeix) es veu obligada a fer coses que no té cap...

Leer artículo

Prensa y cambios

(3) Comentarios | Publicado 23 enero 2013 | 06:00

Este artículo está también disponible en catalán.

Cuando empecé a escribir estos posts, pensé, en mi ingenuidad, que principalmente versarían sobre lengua y si bien es verdad que he hablado de ella, también lo es que la vida, la realidad, a veces te mece, a veces...

Leer artículo

Premsa i canvis

(0) Comentarios | Publicado 22 enero 2013 | 09:09

Aquest article també està disponible en castellà.


Quan vaig començar a escriure aquests posts, en la meva ingenuïtat, vaig pensar que versarien sobretot de llengua i si bé és veritat que n'he parlat, també ho és que la vida, la realitat, a voltes t'enamora,...

Leer artículo

Elogi de la perfecció

(0) Comentarios | Publicado 7 enero 2013 | 07:10

Aquest article també està disponible en castellà.

2013-01-04-20121231153305014_0001.jpg
Foto: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (La Vanguardia, 02/01/2012).


Contemplo una foto en blanc i negre (tot i que per l'època podria ser de color). És del 2007 o del 2008.

Ella...

Leer artículo

Elogio de la perfección

(4) Comentarios | Publicado 7 enero 2013 | 07:07

Este artículo está también disponible en catalán.

2013-01-04-20121231153305014_0001.jpg
Foto: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (reproducida en La Vanguardia del 2 de enero).


Contemplo una foto en blanco y negro (aunque por la época podría ser en color). Es de 2007...

Leer artículo