BLOGS

Coses que no s'entenen

07/03/2015 09:52 CET | Actualizado 06/05/2015 11:12 CEST

Aquest article també està disponible en castellà.

Hi ha força coses que passen cada dia que no entenc i que m'agradaria que algú expliqués. No em refereixo a aparents enigmes com per exemple la diferent temperatura corporal de les dones i els homes que acudeixen a tertúlies o la de les presentadores i presentadors de televisió, que fa que elles --tinguin l'edat que tinguin-- sembli que estiguin sempre sota els efectes d'un fogot inacabable, continuat i permanent, mentre que ells van confortablement abrigats, el pit i els braços ben coberts, sota còmodes camises i americanes. El fenomen arriba al paroxisme any rere any amb la retransmissió de les campanades de cap d'any que tant fan patir per la salut de les protagonistes.

De les coses que m'amoïnen, en trio tres. Algunes em preocupen intrínsecament; d'altres, el que no entenc és l'espès silenci amb què la premsa les envolta.

Entre les primeres en destaca la següent. En tots els articles que he llegit, encara no he trobat una explicació plausible respecte als misteris del preu del petroli. No ja que il.lumini sobre si la baixada és bona o dolenta per a la gent --que es veu que sobre això tampoc no hi ha quòrum--, sinó simplement que aclareixi la raó per la qual està baixant de manera tan continuada i inexorable. Si baixa, és que algú el vol, el posa, més barat. Qui?, per què? Segur que si se sap qui és --que deu saber-se-- no hauria de ser molt difícil saber per què, però ens en mantenen a l'escapça. És esfereïdor desconèixer un aspecte tan important i determinant de la realitat.

Una altra qüestió enormement preocupant (estem parlant d'un país clarament en guerra) és saber qui, quin país, va abatre, el passat juliol, l'avió de Malàisia que sobrevolava el territori d'Ucraïna. Costa de creure que si hagués estat Rússia o tropes pro-russes no se'n parlés, no se'n parli, a tothora i amb grans escarafalls. Que es consideri que un avió caigui bombardejat i el fet no exigeixi una informació a la població fa molta, molta, por; no fa més que acréixer el canguelo.

La tercera és per quina raó, si tan important era la unitat de tots els partits sobiranistes com es va pregonar (i certificar amb una flamant foto el 12 de desembre de 2013 en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta dels i les líders dels partits que li donaven suport: CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i CUP), cap diari trobi rellevant ni digne d'esment que la major part se n'hagi despenjat i només compti amb una precària i difícil unitat entre CDC i ERC (és rellevant que d'aquesta (des)unió, sí que se'n parla). Com si la resta de partits fossin de segona, com si, per exemple, Joan Herrera i David Fernàndez fossin personatges secundaris, mers comparses. O dones.

OFRECIDO POR NISSAN