Haver d'aclarir que no ets idiota

Haver d'aclarir que no ets idiota

La senyora Martín va haver d'aclarir que malgrat tenir 91 anys no era idiota. Jordi Évole exemplifica les dificultats de comprensió de la humanitat amb una mare. ¿Per què les dones han d'afirmar que són intel.ligents quan, de fet, ja ho demostren cada dia?

5c8ab75e2300005400e7093c

Aquest article també està disponible en castellà

El dissabte 14 de gener, la senyora Paquita Martín en el marc d'un programa de la Sexta va dir una cosa tan assenyada i justa com aquesta: «¿Per què les dones han de tenir les pensions més baixes que els homes?».

I tot i que aquestes paraules evidenciaven saviesa, sense solució de continuïtat va afegir: «Tinc 91 anys, però no soc idiota».

¿Per què una dona intel.ligent es veu obligada a declarar que no és babaua malgrat l'edat que té? ¿Per edatisme (prejudicis contra la gent gran)? Segur. ¿Però només per l'edat o també pel sexe?, atès que és força menys probable que un vell de 91 anys hagi de disculpar-se de ser gran. Al contrari, pel que fa als homes molt sovint es considera que com més grans són més experiència i coneixement acumulen.

Plou sobre mullat. A final de l'any passat i a la mateixa cadena de televisió, Jordi Évole va entrevistar Juan Luis Cebrián. Ben aviat Évole va demanar a l'entrevistat que respongués de manera tal que la seva mare (la d'Évole) pogués entendre del que parlaven. En definitiva, li va demanar que la resposta fos a l'abast de ments especialment obtuses.

(En un moment de la pel.lícula Philadelphia (1993), el personatge de Denzel Washington li demana al personatge de Tom Hanks que li expliqui el seu cas com si l'hagués d'entendre una criatura de tres anys. És pertinent: hi ha coses que les criatures de tres anys no entenen però, com que no romanen per sempre menors d'edat, les acabaran comprenent. Ser mare, en canvi, és per sempre i sense accés a un estadi «superior».)

La científica i mare Rubin no va poder anar a la universitat de Princeton perquè, en un atac furibund i sostingut d'intel.ligència, Princeton va impedir que les dones hi estudiessin Astronomia.

Tornem al cas. Amb aquesta petició Évole mostrava que considera que les mares són enzes i tenen dificultats de comprensió. Teoria que parteix de la base que totes són iguals, que ja és ben curiós, i que són unidimensionals.

No sé quines precaucions pensa Évole que hauria hagut de prendre perquè l'entengués --per citar tan sols una mare de, per cert, quatre criatures-- l'astrònoma i multidoctora descobridora d'un 25% de l'Univers Vera Cooper Rubin.

Malgrat que les dones i les mares tenen poquíssima presència als mitjans de comunicació i a la llengua, Évole es va decantar per exemplificar la idiotesa amb una mare i no amb un pare. No és casualitat. Fem-ne la prova de la inversió. Una demanda com «Contesti de manera que (fins i tot) el meu pare ho pugui entendre», s'hauria considerat molt vexant per a un pare, per a un home (per als homes), atès que, en efecte, els presenta com a mig lirons.

D'altra banda, Évole va triar una mare i no, per exemple, una germana o una tia. És a dir, que la frase d'Évole ho té tot: sexisme però també edatisme i, en certa manera, una marefòbia consistent a desvirtuar les mares veient-les com a mares i res més que delata una incapacitat manifesta per poder-ne capir tota altra característica, atribut, dedicació, etc. N'hi ha de peixateres, professores, metgesses, advocades, capitanes, netejadores, aviadores..., fins i tot periodistes. És estrany que Évole no en conegui cap. D'altra banda, vas al cine i estan plens a vessar de mares; vas al teatre, a un concert, a una exposició, a una tertúlia literària, a una llibreria..., i en trobes a dojo. Potser ens hauríem de preguntar per què, en canvi, hi ha proporcionalment tan pocs pares en aquests llocs. Évole deu opinar que és perquè ja ho saben tot.

També ens hauríem de preguntar, no tan sols si hi ha estereotips que perpetuen el sexisme, sinó què fer per eliminar-los. Clixés tronats i reaccionaris com els d'Évole no fan més per sostenir-lo i perllongar-lo, i expliquen per què la senyora Martín va haver d'aclarir redundantment que no era idiota, que era «normal».

La científica i mare Rubin no va poder anar a la universitat de Princeton perquè, en un atac furibund i sostingut d'intel.ligència, Princeton va impedir que les dones hi estudiessin Astronomia fins fa dos dies, fins al 1975. Podem pujar-nos de peus que no ho va prohibir una colla de velles.

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.