Indicis i petites trampes
Aquests dies s'ha parlat en els mitjans i en els tuiters de la periodista Sara Carbonero. No és el mateix la mala intenció, la burla o la humiliació que dir banalitats sobre, per exemple, l'estat de la gespa. Per verda que sigui.
Un titular de fa uns dies dies mostra la benaurada transparència de la llengua encarnada en un titular de premsa i ensenya de pas como es pot prendre partit en un no res. Així, la periodista Carmen del Riego (o potser l'editora o l'editor corresponent) va titular d'aquesta manera un article: «El Gobierno busca ahora cómo ahorrar en sueldos de funcionarios». He marcat l'inefable «ahora» en cursiva perquè és curull de sentits. Si el traguéssim quedaria una asseveració neta i pelada del tipus: «El Govern es proposa una cosa»; l'adverbi «ara» indica amb claredat que en un moment anterior aquest mateix govern va desestimar, va negar o fins i tot va criticar la possibilitat d'aquesta mesura; en efecte, així va ser.
És tan obvi aquest recurs que pot trobar-se en titulares d'altres autories. El dia anterior, Europa Press concretament va titular així una noticia: «El PP dice ahora que no basta con bajar sueldos a los funcionarios y que hay que eliminar empleo público».
Aquests dies s'ha parlat en els mitjans i en els tuiters de la periodista Sara Carbonero enviada al Mundial de futbol per cobrir els partits i la selecció espanyola. No he seguit exhaustivament el cas a la premsa i en absolut la repercussió que ha tingut a les xarxes, però sí que m'han caigut a les mans (o als ulls) dos articles de col.legues de Carbonero i m'han cridat l'atenció les innocents petites trampes d'algun dels arguments.
En el primer del articles, un periodista fa equivalents o iguala les crítiques desfermades en la xarxa contra Carbonero i les mofes dedicades a personatges com David Bisbal, Kiko Rivera o Alejandro Sanz. No la compara, doncs, amb col.legues masculins de la periodista per saber si a la vista d'un comentari anodí o sense solta ni volta en una retransmissió es tracta igual una dona que un home.
En el segon, una periodista fa esment de la poca corretja (al seu entendre) de Carbonero i la compara amb la que sí mostra un periodista de TV3 que no diu ni piu de tenir clon en el programa satíric Crackòvia. Els tracta com si fossin casos comparables: almenys una locutora (també de TV3) té clon en un altre programa que no deixa tampoc canya dreta, Polònia, i ni ella ni ningú se n'ha queixat. Finalment, compara un atac en massa des de Twitter contra un periodista de la Cope per etzibar la frase «Vaya fiesta, ¿no?» a un jugador del Mirandés que acabava de perdre l'eliminatòria contra l'Athletic en la Copa del rei amb els comentaris --per sense bruc i de peu de banc que fossin-- de Carbonero. No és el mateix la mala intenció, la burla o la humiliació que dir banalitats sobre, per exemple, l'estat de la gespa. Per verda que sigui.
Aquest article també està disponible en castellà.
