Qualsevol època passada va ser pitjor

Qualsevol època passada va ser pitjor

No és fins després del 2 de maig de 1975 que alguns aspectes legals pel que fa a les dones canvien. Per exemple, la dona que es casava amb un estranger ja no perdia automàticament la nacionalitat espanyola. No és fins aquest moment que les dones ens podem treure lliurement el passaport.

Aquest article també està disponible en castellà.

Malgrat la reforma del Codi Civil del 1958, no fa gaire (moltes ja havíem nascut), continuava sent legal la submissió de les casades al marit; per exemple, les dones continuàvem tenint l'obligació legal de seguir el domicili del marit i la seva ciutadania. La majoria d'edat de les dones no era fins als 21 anys i encara amb restriccions, atès que no podíem deixar el domicili patern fins als 23.

No és fins després del 2 de maig de 1975 (llei 14/75 que reforma determinats articles sobre la situació de les casades i els drets i deures conjugals) que alguns aspectes legals pel que fa a les dones canvien. Per exemple, la dona que es casava amb un estranger ja no perdia automàticament la nacionalitat espanyola. No és fins aquest moment que les dones (moltes ja havíem nascut) ens podem treure lliurement el passaport.

No és tampoc fins al 1975 (moltes ja havíem nascut) que se suprimeix la fórmula discriminatòria de la protecció com a atribut del marit i l'obediència com a obligació de la dona, i s'adopta la fórmula del respecte i de la protecció mútua. Les dones poden exercitar els drets que els corresponen amb caràcter privatiu o exclusiu, se suprimeix la llicència marital perquè les dones puguin actuar i contractar en nom propi. Desapareix el vexatori apartat 3 de l'article 1.263 que assimilava textualment la dona a qui físicament i psíquicament no tenia els pressupostos normals de la capacitat atès que ens assimilava, en el més pur estil del Codi Napoleònic, "als menors no emancipats, als bojos i dements i als sord-muts analfabets". Sembla mentida però l'apartat era vigent fa menys de trenta-cinc anys.

Podem donar la minoria d'edat permanent de les dones com a liquidada? Pel que fa al diccionari de l'Acadèmia, no; fins i tot podríem fer un cert paral.lelisme entre lleis i diccionari. Fixem-nos en la següent fraseologia.

administrador, ra. || ~ de orden. 1. En las órdenes militares, caballero profeso encargado de la encomienda que goza una persona incapaz de poseerla, como por ejemplo: una mujer, un menor o una comunidad.

Si això encara és així, potser "incapaz de poseerla" es podria redactar d'una altra manera, ja que la capacitat de les dones està abastament provada. Si ja no ho és, seria bo recordar que el diccionari normatiu pot redactar (de fet, hi redacta) en passat quan correspon.

Dos exemples més sobre els procediments legals de minorització de les dones. Les dones no tenim la pàtria potestat compartida fins després de la llei 11/81 del 13 de maig de 1981 (n'havíem nascut ja moltes més). Fins aquell any (llei 30/81 del 7 de juliol de 1981), la fixació i determinació del domicili conjugal és una prerrogativa del marit. És a dir, només des de 1981 tenim drets tan elementals com poder decidir sobre les nostres criatures o decidir lliurement la nostra residència.

Als exemples de l'última edició del DRAE hi ha moltes éssers femenins que no són madurs o adults, sinó nenes, menors d'edat o noies molt joves. Ras i curt, més del 10% de les dones dels exemples no són adultes.

De definicions que assimilen dones i criatures --i d'aquí a la minoria d'edat hi ha un pas--, el diccionari també n'és ple. N'hi ha força que, per acabar-ho d'arreglar, presenten el barrejat grup de dones i criatures com a malaltís. Una debilitat més afegida.

litre. m. Árbol chileno, de la familia de las Anacardiáceas, de hojas enterísimas, flores amarillas en panoja, y frutos pequeños y dulces, de los cuales se hace chicha. [...] Su sombra y el contacto de sus ramas producen sarpullido, especialmente a las mujeres y a los niños.

La simple ombra d'un arbre pot provocar granellades a dones i a criatures? Arbres misògins?

eclampsia. f. Pat. Enfermedad de carácter convulsivo, que suelen padecer los niños y las mujeres embarazadas o recién paridas. Acomete con accesos, y va acompañada o seguida ordinariamente de pérdida o abolición más o menos completa de las facultades sensitivas e intelectuales.

Malgrat que l'Acadèmia sap que aquesta última definició és científicament incorrecta és de les que li satisfà enormement veure reproduïdes al seu diccionari. Si no fos que estem parlant del diccionari normatiu, faria riure. N'hi ha, és clar, moltes que parlen de característiques físiques.

chicho. m. coloq. Rizo pequeño de cabello que cae sobre la frente y es propio del peinado de mujeres y niños.

Malgrat que, segons el diccionari, és un col.loquialisme, tinc la mala sort de no sentir-lo dir mai. No m'hi dec fixar prou. (A banda, confesso que no sé reconèixer un "chicho", el porta una dona o un nen.)

ahombrado, da. adj. coloq. Dicho de una mujer o de un niño: Que parece un hombre.

Una altra expressió col.loquial que se sent poc i menys referida a nens. Això sí, l'Acadèmia ha aconseguit arrenglerar un cop més dones i criatures.

niñada. 1. f. Hecho o dicho impropio de la edad varonil, y semejante a lo que suelen hacer los niños, que no tienen advertencia ni reflexión.

En l'última definició tenim l'explicació de per què les dones fem tantes i tantes criaturades. I és que no assolim mai "la edad varonil", pobres de nosaltres!

Alberto Ruiz-Gallardón -jurista que de ben segur enyora lleis franquistes i codis civils vigents no fa tant de temps- té en el diccionari una font d'inspiració per intentar confinar les dones a l'eterna minoria d'edat que postula en la seva abjecta i esfereïdora contrallei de l'avortament, cruelíssima i sense ni una engruna de compassió. Contrallei que el seu comparsa Rajoy -el paladí del sentit comú- considera tan equilibrada i tal. Esperem que no aconsegueixin convertir qualsevol època passada en millor.

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.