Símptomes (3): el país de l'embolica que fa fort
guerra en ucrania
Finlandia se venga de Rusia

Símptomes (3): el país de l'embolica que fa fort

Ara fa una mica més d'un any, els mitjans es van fer ressò de la negativa del Govern de La Rioja a atendre en els seus hospitals pacients provinents del País Basc i Navarra. S'imaginen els comentaris que s'haurien sentit si la comunitat que s'hagués negat a prestar algun servei a una comunitat veïna hagués estat Catalunya?

Aquest article també està disponible en castellà.

1. Ara fa una mica més d'un any, els mitjans es van fer ressò, sense fer en absolut cap escarafall ni treure'n cap conclusió, de la negativa del Govern de la comunitat de La Rioja a atendre en els seus hospitals pacients provinents del País Basc i Navarra; l'argument era que s'havia d'anar a favor de la població autòctona, que el govern es devia a la seva ciutadania, és a dir, a la de La Rioja. S'imaginen els comentaris --diguem-ne així-- que s'haurien sentit si la comunitat que s'hagués negat a prestar algun servei a una comunitat veïna hagués estat Catalunya?

2. Justament, un any després d'aquest fet, una candidata a degana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid s'ha vist en l'obligació d'emetre un comunicat per desmentir rotundament qualsevol relació amb Catalunya que fatals i insidiosos rumors li atribuïen (té un primer cognom que pot semblar d'origen català). De fet, les catorze persones que componen la candidatura, com una sola dona, han manifestat amb una arravatada vehemència el seu madrilenyisme sense màcula i la seva radical espanyolitat sense cap mena de tatxa. Ras i curt: la seva puresa de sang. Entres altres coses hi diuen fallides i enigmàtiques frases com la següent: «la nostra voluntat de servei és sincera, pura i no serveix a cap altre interès que el bé de l'advocacia col·legiada i, de cap manera, a un suposat interès d'una molt injusta i errònia atribució de catalanitat». Avís: s'ha de tenir estómac per llegir-lo íntegrament i constatar, per exemple, a qui consideren que s'ha de respectar i a qui no. Al marge, a quin servei es deuen pensar que es dedica la junta de qualsevol dels col.legis d'advocacia de Catalunya? S'imaginen els comentaris --fem-los el favor de tornar a dir-ne així-- que se sentirien si una degana i una junta candidates a presidir un col.legi de Catalunya fessin una declaració, encara que fos molt i molt més tèbia, per reivindicar la seva catalanitat o descartar la de qualsevol altra nacionalitat?

3. Més o menys en la mateixa data, un beat i catòlic però poc cristià i compassiu polític del PSOE, el senyor Vázquez, ha comparat els patis dels col.legis de Catalunya amb camps de concentració nazis on les criatures que hi parlen castellà (i no sé si qualsevol de les moltes altres llengües que es parlen amb la màxima naturalitat possible) hi farien el paper, ocuparien el lloc, de la població jueva. Ni el seu partit n'ha dit ni piu, ni de moment ell s'ha disculpat per dir una mentida tan burda i bruta com poc innocent. No deixa de ser normal, quan ho va dir ja sabia que les seves opinions contravenien el més elemental principi de realitat, sabia que eren una calumnia i un insult dels més gruixuts contra mestres, professorat i docents en general, però és que estem al país de l'embolica que fa fort.

4. El PP i el PSOE, per torns, perfectament coordinats, torpedinen i boicotegen la ILP Televisió sense fronteres que possibilitaria que a tot arreu de l'Estat es poguessin veure, i sobretot sentir, les cadenes de televisió autonòmiques que hi ha en les diferents llengües, no fos cas que la gent que les volgués sentir es pogués beneficiar d'aquesta riquesa lingüística, o el que és pitjor i més perillós, pogués familiaritzar-se, aprendre o fer-se seva alguna de les altres llengües que, de moment, existeixen a l'Estat. No cal ni dir que la ILP va recollir el mig milió de firmes preceptives (651.650 per ser precisa).

Cal recordar que estem al reialme de la llibertat. Segurament Vázquez, encara que no ho pensa de cap manera, apel.laria a la llibertat d'expressió si algú li retragués les seves forassenyades paraules. Les dretes, que no hi estan gaire avesades, en ares de la seva sacrosanta llibertat reclamen la d'expressió, sempre que sigui per a elles. En nom de la llibertat no dubten ni vacil.len a esbudellar llengües, arrabassar a les dones el més elemental dret al propi cos, enfonsar l'ensenyament, anorrear la sanitat, fer matar toros arreu de l'Estat.

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.