BLOGS
19/06/2019 07:32 CEST | Actualizado 19/06/2019 11:04 CEST

Entre ciris, cilicis i tenebres. Llarga vida al programa Skolae

Efe

Aquest article també està disponible en castellà.

Sovint oblidem l’ofensiva cruenta, constant, sense pausa ni treva de l’extrema dreta i del fonamentalisme religiós, catòlic, cristià, musulmà, jueu..., contra els drets humans. És més còmode —i m’hi incloc— no recordar constantment la sacrosanta aliança mafiosa entre Església —amb gran protagonisme de les evangèliques— i els dirigents de molts països de l’Amèrica Llatina. Penso en Brasil, Argentina (el mocador verd acabarà sent humil bandera victoriosa, no ho dubteu coratjoses argentines), Hondures, El Salvador.... Ni tan sols se n’escapa la pacífica Costa Rica.

És més còmode no estar recordant sempre la postura unànime amb què aquests països dinamiten els drets reproductius i exerceixen una extrema, insultant i cruel violència contra els cossos de les dones, joves i nenes. Repassin l’hemeroteca. Vessa de criatures obligades a tenir la filla o el fill d’un violador, de dones mortes (assassinades, més aviat) durant un embaràs inviable, o de condemnades per avortaments espontanis. Esfereïa veure Alberto Ruiz-Gallardón, mentre la dreta extrema prenia l’ajuntament de Madrid, treure el nas pel balcó.

Per no parlar de les legislacions antidones de l’Aràbia Saudita, el Iemen, Qatar (a qui se li regala, honorant-lo, l’organització d’uns mundials de futbol masculí), Irak, Iran...

Fins i tot és fàcil oblidar els retrocessos que hi ha hagut a nivell mundial pel que fa als drets humans. Penso en l’acció poderosa i militant de l’Església durant la quarta conferència mundial organitzada per l’ONU a Beijing el 1995 sobre els drets de les dones. Va aconseguir en aquell moment mutilar-ne assoliments i, sobretot, les pressions posteriors de tot tipus han continuat buidant-la de drets, de salut i benestar.

Ve a tomb recordar-ho ara que a Navarra l’extremíssima dreta (evangelisme inclòs) s’acarnissa des del minut zero contra el programa de coeducació Skolae  implementat pel Departament d’Educació. Una autèntica caça de bruixes; l’ombra de l’Opus Dei és, més que allargada, aclaparadora. Fins al punt que cinc redactores i cinc tutores de l’Skolae van haver de declarar el passat divendres 14 davant el TSJN per una de les tres denúncies interposades pels grups contraris a l’educació sexual i la igualtat. Van contra un programa que opta al Premi UNESCO d’educació de les nenes i les dones 2019, avalat per UNESCO Espanya i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

A hores d’ara, cent setze centres educatius de Navarra tenen un diagnòstic i un pla d’implantació del projecte assessorats per trenta-tres tutores i tutors. Un total de setze mil alumnes i dues mil tres-centes professores i professors han rebut formació sobre Skolae. A dia d’avui, arriba al 30,6% de l’alumnat Infantil, el 54,4% de Primària i el 15% d’ESO, Batxillerat i FP.

A Navarra l’extremíssima dreta (evangelisme inclòs) s’acarnissa des del minut zero contra el programa de coeducació Skolae.

I d’aquí plora la criatura. Qualsevol professora sap que quan en una escola, en un institut, intentes organitzar un grup de coeducació, amb l’església (entesa en un sentit ampli) has topat; també ho saben algunes mares i pares. En un centre pots proposar les activitats més estrafolàries, inútils i insòlites però, ¡ah, amiga!, quan proves d’anar al moll de l’os de la desigualtat, de la discriminació, del menysteniment de les alumnes (una forma més de violència), salten totes les alarmes i t’acusen indefectiblement d’adoctrinar. Vas contra l’ordre patriarcal en tots els sentits, fins i tot contra aquella màxima que diu que el masclisme i la discriminació se soluciona amb educació. No, no i no.

Malgrat defensar aferrissadament el dret de les nenes a l’escolarització, a l’educació, a la instrucció, sé que amb això no n’hi ha prou. No n’hi ha prou amb un trist ensenyament que se sol basar, per exemple respecte a la literatura, en l’estranya superstició que no hi ha hagut ni hi ha escriptores i en el dogma que la seva obra és insignificant. No enforteix les nenes ni les noies, no hi va a favor, ni en potencia l’autoestima. No n’hi ha prou amb un limitat i empobridor ensenyament que òbvia i menysprea que el ser humà també està compost de sentiment i, ¿per què no dir-ho?, de sexualitat. En una paraula, només ho aconseguirem quan la coeducació sigui, es digui, «educació» i la misogínia il.lustrada, un record.

Ja et pots calçar i preparar-te a rebre, doncs, si a més assages de coeducar de forma global, sistemàtica, organitzada. Una pancarta que acompanyava i animava les declarants davant el TSJN ho resumia: ‘La igualtat no és optativa’.

És més que una broma de mal gust afirmar que no cal coeducació ni educació sexual, ni totes les formes de respecte i coneixement possibles cap a l’altri en un país on els nens als 8 anys s’inicien en una pornografia basada en la violència contra les dones, que hi escup a sobre i les agredeix. Fer-ho en una ciutat com Pamplona on es va perpetrar l’abjecta violació de la Manada durant els sanfermins del 2016 i l’ominosa i infame sentència posterior, no té nom, és una indecència gairebé pornogràfica.

És més que una broma de mal gust afirmar que no cal coeducació ni educació sexual.

Tremolo. El Partit Socialista Navarrès acaba de regalar l’Ajuntament a la dreta. Si Pedro Sánchez es  pensa que així no el titllaran de fementit felló va aviat. ¿On anirà a raure el «No és no», la valenta campanya liderada pel l’Ajuntament que ha posat de manifest que les agressions sexuals als sanfermins i d’altres festes són un problema estructural?

¿Regalaran també a la dreta el govern de Navarra? Perquè si ho fan de l’Skolae i de l’autèntica educació no se’n cantarà, de moment, ni gall ni gallina.

Vull creure, però, que no podran impedir que la coeducació (ja fa molt temps que va començar a fer-ho i és imparable) campi per aquesta bonica Nafarroa amb gust a minestra, a espàrrecs, a tots els sabors del verd; amb regust a boira, a faigs, a roures i a remor de rius.

Que de Tudela a Altsasu, passant pel Puente de la Reina o Lizarra, per Burlata i per Atarrabia, per les valls del Bidasoa, del Baztan, del Roncal, d’Ultzama..., i inspirant-se sens dubte en les bruixes de Zugarramurdi, l’onada de la coeducació hi faci camí.