Fernando Grande-Marlaska (ministre d’Interior) vs Diego Pérez de los Cobos (coronel de la Guàrdia Civil)

Fernando Grande-Marlaska (ministre d’Interior) vs Diego Pérez de los Cobos (coronel de la Guàrdia Civil)

Pérez de los Cobos és considerat per l’extrema dreta i el franquisme com un heroi a l’alçària com a mínim de Roberto Alcázar i Pedrín.

Fernando Grande-Marlaska.Europa Press News via Getty Images

Aquest article també està disponible en castellà.

És possible que a Fernando Grande-Marlaska, actual ministre d’Interior, ja li anés bé que un tipus com el coronel Diego Pérez de los Cobos assumís la direcció de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. S’ha de recordar que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat cinc vegades l’Estat espanyol per no investigar tortures a persones detingudes sota la custòdia de Grande-Marlaska mentre exercia de jutge. Així mateix, Grande-Marlaska va sentenciar que l’accident del Iak-42 a Turquia el 2003 s’havia d’atribuir a la incompetència de la tripulació. L’accident va provocar la mort de seixanta-dos militars (Federico Trillo en va sortir net com una patena i va ser premiat posteriorment amb diferents càrrecs entre els quals l’ambaixada a Londres). En un altre moment, el 2007, Grande-Marlaska va decretar l’obertura de judici oral per injúries a la Corona a diversos artistes gràfics de la revista satírica El Jueves.

És possible que a Grande-Marlaska ja li anés bé, doncs, que Pérez de los Cobos, dirigís la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. Cal recordar que Pérez de los Cobos va ser un dels sis guàrdies civils acusats de torturar el 1992 l’activista basc Kepa Urra, detingut per la seva suposada vinculació amb el comando Biscaia (cas Urra). També Pello Alcantarilla ha explicat que Pérez de los Cobos era present quan el torturaven el 2004Pérez de los Cobos va dirigir la repressió a Catalunya l’1 d’octubre del 2017. Es poden veure els vídeos de les càrregues i els atacs policials a una població totalment desarmada i mentrestant escoltar com Pérez de los Cobos nega les càrregues i afirma que l’1-O no hi va haver cap intervenció contra votants i es va actuar amb «un ús exquisit de la proporcionalitat». Tampoc no s’ha d’oblidar que Pérez de los Cobos va ser assessor personal d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

És possible que a Grande-Marlaska ja li anés bé que Pérez de los Cobos, fos el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid tot i veure (o justament potser per això, perquè les va veure) les seves declaracions durant el judici contra l’independentisme, contra les manifestacions pacífiques davant la Conselleria d’Economia el setembre del 2017 i contra l’1 d’octubre també del 2017. No cal adjectivar-les, només cal veure’n els vídeos i recordar que el Tribunal Suprem va salvar Pérez de los Cobos d’un acarament amb l’aleshores cap del cos de Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; acarament imprescindible arran de les múltiples contradiccions entre tots dos testimonis. 

Pérez de los Cobos és considerat per l’extrema dreta i el franquisme com un heroi a l’alçària com a mínim de Roberto Alcázar i Pedrín.

És possible que Grande-Marlaska volgués substituir Pérez de los Cobos per una altra persona. Al cap i a la fi es tractava d’un càrrec de lliure designació i habitualment quan canvia la política o el polític de torn una de les primeres coses que fa és envoltar-se de càrrecs de confiança (en qui poder confiar). És possible que no s’hi atrevís perquè Pérez de los Cobos és considerat per l’extrema dreta i el franquisme com un heroi a l’alçària com a mínim de Roberto Alcázar i Pedrín. És possible que no gosés perquè l’extrema dreta i el franquisme s’hi haurien abraonat i haguessin dit que era una concessió a l’independentisme català. (Si et penses que si fas la farina plana i obeeixes et deixaran en pau, vas bé: mai no se’t perdonarà una demostració de debilitat i por tals; ans al contrari).

Ha resultat que els informes policials demanats per la jutgessa amb vista a jutjar José Manuel Franco, delegat del Govern a la Comunitat de Madrid, per permetre la manifestació del 8 de març passat, s’han fet a l’estil dels que va redactar el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, cap de la policia judicial a càrrec de la investigació sobre l’organització del referèndum de l’1-O. Informes, alerta, que el Tribunal Suprem va donar per bons.

Si acceptes que els informes de Daniel Baena serveixin (fossin veritat o no) per fer passar per l’adreçador l’independentisme i condemnar-lo a llargues penes; hauries d’acceptar que els informes  emesos (fossin veritat o no) per la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid en funcions de policia judicial serveixin per jutjar el delegat del Govern a la Comunitat de Madrid per molt que l’hagi nomenat un consell de ministres al qual pertanys.

Tal faràs, tal trobaràs.

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.