Albergínies i economies

Albergínies i economies

Fa anys, just després de la Dictadura, hi havia un partit polític que de cada deu paraules que deia una era «ètica», un enfilall de casos de corrupció i de finançament il.legal li va arrencar de soca-rel de la boca.

Fa anys, just després de la Dictadura, hi havia un partit polític que de cada deu paraules que deia una era «ètica», un enfilall de casos de corrupció i de finançament il.legal li va arrencar de soca-rel de la boca. En realitat, la va baratar per la molt menys comprometedora «tema», paraula que es va convertir en una autèntica epidèmia, encara la patim, vingui o no a tomb. Les causes del canvi en aquest cas eren transparents.

D'altres, sembla que responen només a ganes de canviar, a una presumpta fatiga de l'expressió. Això explicaria la substitució de les marineres «envergadura» per «calat» quan es vol parlar de la magnitud de res; amb la particularitat que si no et canvies a «calat», sembla que ets una antiga. (Aquest escrit difereix de la versió castellana perquè els casos que tracta són agafats, com es veurà, del castellà, encara que algunes de les expressions que es comenten han començat a contaminar el català i el pressionen. Aquesta circumstància n'explica el títol també.)

Hi ha alguns canvis que consisteixen en allargaments inexplicables -cosa que, d'altra banda, té la virtut de relativitzar el principi d'economia (gran assumpte). L'expressió «alargar en el tiempo» en dóna fe. L'afegit en «en el tiempo» sembla que no cal en frases com: «alargar en el tiempo el mayor placer que puede recibir el cuerpo humano», «el proceso necesitará ayudas del Frob y también la posibilidad de alargar en el tiempo los plazos para el saneamiento», «una situación enquistada que se puede alargar en el tiempo». O mostren que potser la frase hauria d'usar un altre verb: «admite que la construcción del edificio se tendrá que alargar en el tiempo». L'afegit s'ha encomanat a la paraula «dilatar» i és possible trobar frases com la següent: «si la sesión se dilata en el tiempo o se suman demasiados usuarios puede producirse sensación de desorden».

També hi ha qui trasllada una cosa d'un lloc a un altre, per exemple, la confiança: «el presidente de la Junta de Castilla y León trasladó su confianza en la atleta palentina», «el secretario general del PPCV, manifestó que el presidente de la Generalitat y del PPCV, le trasladó la confianza en su persona y en su gestión», «el líder de los socialistas estradenses trasladó su confianza absoluta en la victoria», va haver-hi qui va traslladar la confiança a Carlos Dívar, malgrat el mal i el desprestigi que els seus llargs caps de setmana van ocasionar al CGPJ. Ras i curt, president, secretari o líder van agafar la confiança i la van portar respectivament a qui fos. Què tindran contra «manifestar» o «transmetre», per exemple? Es comencen a veure indicis de tant trasllat a d'altres àmbits fora de la política: «el campeón del mundo de motociclismo trasladó su confianza en las administraciones públicas para sacar adelante esta plataforma».

Finalment, hi ha qui «pone en valor». També de la política i encontorns n'arriben força exemples:

«el titular económico del Govern ha puesto en valor el pacto fiscal que impulsa el Govern y CiU como una opción estratégica», «el IAA trabaja para poner en valor el agua como recurso fundamental en Aragón», «poner en valor a las Pymes, objetivo prioritario del CEG», «se trata al contrario de poner en valor la diversidad cultural y lingüística» (prou que ens agradaria, però la crisi s'utilitza per a tot, inclòs per economitzar, mutilar, arrasar, destruir, riquesa lingüística), «un año más la cicloturista puso en valor la figura del Papa Luna» (hi deuria anar amb bici el Papa?), «la Fiesta del Mar puso en valor el gran potencial náutico roteño». Habitualment provenen de la política. Sospito que intueixen que si optessin, segons el cas, per «valorar», «valoritzar» o d'altres verbs, deixarien de parlar el galimaties de la tribu, no es reconeixerien entre si, no mostrarien amb l'ús del mantra de torn l'obediència deguda a la partitocràcia, per això s'arriben a llegir frases com: «para mí es una oportunidad de poner en valor el municipalismo». I fent-hi honor, se sacrifica fins i tot l'economia de la llengua (gran qüestió, se n'hauria de parlar llargament. Un detall: en l'elocució inaugural de l'última Mostra de cine de dones, el conseller de Cultura de Catalunya es va referir diferents cops al «moviment per la igualtat»; si hagués dit «feminisme» -que és en realitat al que es referia-, hauria articulat un discurs no tan sols menys iteratiu -per tant, més elegant-, sinó també més comprensible, precís i ajustat -i hauria estalviat síl.labes).

Però avui ni tan sols ho valoraré. Tampoc no em vull allargar més.

Aquest article també està disponible en castellà.