Crisi i ortografia

Crisi i ortografia

Llegeixo distretament en un diari que «publicamos la última entrevista que dio en vida». Tant els costaria anunciar també on s'han publicat les entrevistes concedides després de morir? Gairebé imagino el nom de la sèrie: Entrevistes d'ultratomba.

Aquest article també està disponible en castellà.

El passat 23 de juliol escoltava la ràdio (em sembla que era la Cadena SER, però no n'estic segura). Hi deien que uns quatre-cents africans (segurament també un grapat d'africanes) el dia abans havien saltat la reixa de Melilla. La informadora va especificar que «no se sabe cuántos heridos hay ni si hay». Això sí que és posar el carro davant els bous: difícilment se'n podria saber el nombre si potser no n'hi ha hagut cap. Si hagués dit simplement que no se sabia si hi havia hagut ferits, la notícia, a més, hauria tingut el mèrit de l'economia.

Una setmana després, el 30 de juliol (aquest cop sí que segur que era a la Cadena SER), tot i que mig condormida pel sopor de l'estiu, em crida l'atenció que, en una informació que parla d'Egipte, el locutor digui que «los islamistas convocan a manifestaciones multitudinarias». No tinc cap dubte que els Germans Musulmans volien que fossin multitudinàries, també que animessin la gent a anar-hi massivament, de ben segur que els mitjans ho pressuposaven; dubto, però, que les convoquessin amb aquests termes. Convocar és un fet; l'assistència massiva a la convocatòria, un desig. Probablement a la frase li falta un petit fragment: «los islamistas convocan a manifestaciones [que se preveen / que pretenden sean] multitudinarias».

En un altre moment del mes de juliol, llegeixo distretament en un diari (la calor no em va deixar anotar a quin i quan, ni a qui es referia) que «publicamos la última entrevista que dio en vida». Tant els costaria anunciar també on s'han publicat les entrevistes concedides després de morir? Gairebé imagino el nom de la sèrie: Entrevistes d'ultratomba.

Arribo a casa i han passat a repartir les Páginas Amarillas Barcelona Ciutat. Zona Sud del 2013-2014 (la barreja de llengües és de la guia). A la banda de sota de la tapa hi ha com unes pestanyetes amb el nom d'una sèrie de llocs de l'Estat espanyol. Esglaiada i esfereïda, veig que l'últim lloc és «Mayorca». Quants filtres no haurà hagut d'haver passat la tapa? Ningú no ho ha vist?

No, no és cert que en aquesta època de crisi el jovent més preparat, la gent més ben formada, se'n sortirà. Al contrari, pot ser un impediment a l'hora de la contractació. Fa tot l'efecte que el que convé a algunes empreses són persones infrapreparades, pràcticament analfabetes funcionals a qui importa un rave si s'escriu «Mayorca» o «Mallorca». A quin preu i a quin cost, però?

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.