Govern i arremangar-se
Aquest article també està disponible en castellá
Després d'un temps d'incertesa, vam tenir president —queno presidenta—. Després d'un altre temps de dubtes, imposicions i estira-i-arronsa, hi ha govern. I un cop liquidades les restitucions, el govern és més o menys (tirant cap a menys, el consell de ministres ens han tornat a passar la mà per la cara) equilibrat i paritari.
Simbolismes a part, potser es podria començar a mostrar l'amor al país amb tres o quatre mesures que difícilment cap govern (hiperre)central(ista) pot impugnar i impedir. Perquè feina a fer n'hi ha molta, realment molta, molta.
La primera mesura, és clar, seria deixar de ser una de les comunitats autònomes (sobretot si es té en compte que Catalunya justament és una nació) que va a remolc de la llei electoral estatal i elaborar-ne i aprovar-ne una de pròpia atès que es té plena potestat per fer-la. No s'entén com es pot proclamar que es vol la independència o que Catalunya és sobirana i no tenir (encara) aquesta eina bàsica, pròpia i possible. La sobirania es demostra exercint-la.
La segona, també fàcil i d'estricta justícia, seria eliminar les actuals quotes masculines en política i continuar pel camí d'aquesta incipient paritat. No tan sols a la cúpula sinó als càrrecs plens de poder de l'esglaó següent. A més, a Catalunya, que té una bella i importantíssima tradició tèxtil, hauria de ser fàcil exigir les llistes cremallera.
La tercera, passaria per gestionar la biomassa. Que hi hagués un pla de govern per a aquesta biomassa que en gran part s'envia a l'estranger perquè la tractin. És a dir, aprofitar i convertir en una font de riquesa i de combustible gratuït i no fòssil, una matèria primera com són boscos i sotaboscos, cada cop més estesos i frondosos, bruts i embullats. De passada, evitaria o minimitzaria el risc dels terribles incendis i endreçaria el paisatge, el netejaria i hi implantaria una mica de condícia, que prou falta que fa.
En paral.lel, la quarta seria fer un mapa dels purins de Catalunya. Primer pas per avaluar la dimensió del drama i prendre mesures per impedir que la població no acabi enverinada, no mori ofegada (ho sento però és literal) en la merda, especialment a la comarca d'Osona. Ens agrada la botifarra negra i la blanca, ens entusiasma l'espetec i el bull, tenim bogeria pels llardons, però si no fem res es contaminaran camps i cultius.
Si les dues primeres van a favor de la dignitat i de l'estricta justícia, fer-se càrrec de la biomassa i dels purins i abordar-ne solucions seria una mostra inequívoca d'amor pel país, a allò que en diuen el «territori». Dues mesures ben arran de terra, sí; de fet, arrelades a la terra, però és que no es pot començar la casa per la teulada.
No per casualitat, cap de les quatre mesures és cara, al contrari, és la xocolata del lloro, i cap pot ser prohibida per cap instància política.
Mesures que no impedirien clamar per les empresonades d'Alcalá-Meco, Estremera i Soto de Real, maldar perquè tornin els de Brussel.les, Suïssa, Escòcia i Berlín, restituir lleis socials suspeses. Permetrien també a qui ho vulgui continuar pensant, sentint o acariciant el somni de la República.
