BLOGS
13/01/2016 06:59 CET | Actualizado 13/01/2017 11:12 CET

¿Per què en diuen «un pas al costat» si es tracta d'«un pas enrere»? El que amaguen les paraules

masEn la peculiar terminologia política independentista el que sempre s'ha denominat «fer un pas enrere» ha passat a dir-se «fer un pas al costat». El promotor de l'expressió crec que és Joan Tardà (ERC), segurament per suavitzar la renúncia --el mal pas-- que demanava a Artur Mas; per no abonyegar-li excessivament l'orgull. Hi ha qui ha arribat més lluny i en una mena de frenètica yenka ha convertit el veto de la CUP a Mas en un victoriós pas endavant.

Foto: EFE

Pas al costat

En la peculiar terminologia política independentista el que sempre s'ha denominat «fer un pas enrere» ha passat a dir-se «fer un pas al costat». El promotor de l'expressió crec que és Joan Tardà (ERC), segurament per suavitzar la renúncia --el mal pas-- que demanava a Artur Mas; per no abonyegar-li excessivament l'orgull. Hi ha qui ha arribat més lluny i en una mena de frenètica yenka ha convertit el veto de la CUP a Mas en un victoriós pas endavant.

Fer-ho bé

Durant tota la campanya electoral, força membres de Junts pel sí, especialment el cap de llista, Raül Romeva, quan parlava d'aconseguir la independència, apel.lava a un «fem-ho bé». Curiosa expressió que amaga la por a fer-ho malament o directament a no fer-ho (té a veure amb la necessitat de Mas aquests dies d'anar reiterant que està tranquil: si tan ho està, ¿per què ha d'anar-ho repetint?). Quan dius que vas a fer el dinar, no dius «vaig a fer el dinar bé», es dóna per descomptat que fer-lo implica fer-lo bé; si no és mengívol no és ben bé un dinar. El mateix val quan es parla de fer una classe, una operació quirúrgica, plantar un gerani. Quan ho sentia, tenia calfreds.

El govern dels millors

Sobretot perquè prèviament CiU ja havia mostrat el perill d'expressions grandiloqüents abocades al fracàs com quan Mas prometia el «govern dels millors». No augurava res de bo; de fet, no feia més que anunciar la posterior paràlisi legislativa.

En sentir el sintagma «els millors» una podria pensar que Mas incloïa el femení en el masculí, que no es tractava d'un ús que subordinés les dones, ho desmenteix però el detall que en la compareixença de la tarda del dia 9 de gener sempre que es referia a la representació parlamentària de la CUP parlés de «diputats i diputades», «alguns i algunes». Dobles formes que mostren que al seu entendre el masculí no inclou el femení. No gosaria imaginar mai que l'expresident només veu, pensa i anomena les dones, en aquest cas, les parlamentàries, quan s'hi rabeja, quan les esbronca, quan pretén que dimiteixin, s'humiliïn i s'omplin el cap de cendre.

Diputades

Per cert les dues diputades que han dimitit són Julià de Jòdar i Josep Manuel Busqueta. La manca de concordança de gènere del substantiu «diputades» és de la CUP; en ocasions es permet aquest tipus de llicència poètica. Contràriament al que va insinuar Mas en la compareixença, no es tracta de les dues persones que més s'oposaven a la seva investidura. Salomònicament, Busqueta i de Jòdar representen dos extrems: el primer en contra d'investir-lo; el segon, a favor.

Línia vermella

És possible que en la sessió d'investidura del 10 de gener, la CUP a més trepitgés una línia vermella de l'expresident atès que una Anna Gabriel ben campant va ser l'encarregada de parlar en nom de la seva formació. La línia vermella que, de moment, Convergència continua sense trepitjar és la de presentar una candidata a la presidència de la Generalitat. (El nou govern sembla que estarà constituït, a més a més del president, per només quatre conselleres i nou consellers.)

Fer el bé

Que tinguem molta sort perquè caldrà. I com diria Gertrude Stein que parteixin de la base que un referèndum és un referèndum, és un referèndum, i res el pot substituir: és l'única forma de comptar vots sense trampa ni cartó i saber del cert d'una vegada el suport que té la independència. Evitaria la perillosa temptació de l'expresident de pensar que les urnes es poden esmenar: «El que les urnes no ens van donar directament s'ha hagut de corregir a través de la negociació». És tranquil.litzador també saber que no presidirà el país una persona imbuïda de l'alarmant idea que li fa dir que fa bé perquè «fa el bé».

NUEVOS TIEMPOS