Premsa i canvis

Premsa i canvis

Aprofitaré el post per mostrar alguns exemples de com la llengua es deixa inscriure, amb més o menys subtilitat, sentits i judicis. També per mostrar alguns detalls de la imparable i tenaç evolució de la llengua en la premsa. Faré alguna pinzellada d'alguns usos que encara inscriuen en la llengua una consideració desvaloritzadora de les dones.

Aquest article també està disponible en castellà.

Quan vaig començar a escriure aquests posts, en la meva ingenuïtat, vaig pensar que versarien sobretot de llengua i si bé és veritat que n'he parlat, també ho és que la vida, la realitat, a voltes t'enamora, a voltes t'enarbora, i et mena a escriure sobre assumptes que no havies pensat mai que tractaries.

Avui aprofitaré el post per mostrar alguns exemples de com la llengua es deixa inscriure, amb més o menys subtilitat, sentits i judicis. També per mostrar alguns detalls de la imparable i tenaç evolució de la llengua en la premsa. En primer lloc, faré alguna pinzellada d'alguns usos que encara inscriuen en la llengua una consideració desvaloritzadora de les dones.

La premsa no tan sols és transparent a l'hora de delatar la ideologia de qui escriu, sinó que també radiografia el pensament de qui decideix, per exemple, destacats o titulars. Així, és possible trobar titulars que traeixen el que realment ha dit la persona de qui es parla.

El actor y director Clint Eastwood ha comparado a Angelina Jolie --prota de su filme The Changeling-- con divas como Ingrid Bergman o Katharine Hepburn. «Es como volver a las mujeres del cine de los 40, cuando no tenían todas el mismo aspecto botox».

Ana López-Varela. Eastwood tilda de diva a Angelina Jolie, Adn. Barcelona, 2.06.2008, p. 26.

És evident que l'opinió d'Eastwood sobre Jolie és sense embuts laudatòria. Ara bé, el titular la va convertir en pejorativa: Eastwood tilda de diva a Angelina Jolie, sobretot si tenim en compte que titllar significa: «Assenyalar (algú) amb una nota denigrant, desfavorable».

Com que és diversa, la premsa pot reflectir de maneres molt diferents una mateixa informació. Per donar compte de la mateixa notícia, en un primer titular es podia llegir: El sexo penetra en el Barbican (Redacción. Adn, 2007.11.10, p. 22.). Al cap d'uns dies, en un altre mitjà, s'usava un verb molt diferent: El sexo entra en el museo, Rafael Ramos, La Vanguardia, 18.10.2007, p. 45. La lectora o el lector jutjarà si és significatiu o no aquest canvi mínim.

Aquesta mateixa premsa és una mina de reflexions sobre la llengua. Vegem, per exemple, un article en què una periodista reflexiona sobre la improcedent mania dels mitjans de parlar del físic de les dones.

"El Watergate de la prensa inglesa trae implicaciones profundas y personajes intrigantes, como Rebekah Brooks" -de quien, por cierto, ningún medio se resiste a comentar la melena pelirroja, para algunos «tentadora», para otros «prerrafaelita».

Joana Bonet. «La maldición del amarillo (2), La Vanguardia, 20.07.11.

Hi ha un tipus de sexisme que encara es pot veure en alguna redacció. El que que hi ha a continuació, afectaria la forma, és a dir, la manera diferent de presentar dones i homes, però no al contingut, cosa que sí que denunciava la periodista en el fragment que s'acaba de veure.

Zapatero celebra otra reunión semanal. Los lunes tiene convocados a los pesos pesados del Gobierno y del partido. María Teresa, Solbes, Rubalcaba, Leire, Blanco... «No toman decisiones, pero coordinan», confiesa un asistente. Es la gran oportunidad de debate político interno. Es como un Consejo de Ministros bis, con los oídos puestos en Ferraz.

Fernando Ónega. Los cuchillos de mañana, La Vanguardia, 28.02.09.

S'hi cita, sense excepció, pel nom totes dues polítiques, amb el consegüent efecte minimitzador o familiarizador; en canvi, ells són citats pel cognom com correspon fer-ho a un mitjà periodístic.

D'altra banda, els imparables canvis es poden exemplificar amb un detall que versa també sobre noms, cognoms i la seva pertinència en el moment d'anomenar les dones. Així, un internauta retreia en un diari que se citi una tennista pel nom i no pel cognom.

Albert. 04/06/2011 | 23:10h

Los periódicos deberían ampliar los Libros de Estilo para tratar debidamente los asuntos de China. Leo primero que ha ganado Na Li, bien. Luego para referirse a ella escriben Li, pues creen que es el apellido, pero resulta que es al revés, por lo tanto, deberían de haber escrito Na, que es el apellido y Li el nombre de pila.

Anónima. Na Li se convierte en la primera asiática en ganar Roland Garros tras derrotar a Schiavone en la final. 04.06.11.

Entre els molts canvis que emergeixen a l'hora de visibilitzar el col.lectiu femení, comença a ser relativament habitual l'ús de les dobles formes com una estratègia més de representació de dones i homes (que fa servir, de vegades, fins i tot qui vol prohibir-ne l'ús).

Después el mundo siempre inestable, eligió otros sitios. Ciertos barrios de Lisboa, ciertos jardines donde me sentaba durante horas observando a las niñas y a los niños en el tobogán, con la bata de la facultad olvidada a mi lado.

António Lobo Antunes. El comienzo del mundo. El País, Babelia, 1.09.2007, p. 10.

Si han tingut la santa paciència d'arribar fins aquí, aprofito per dir que aquests i molts altres casos, per exemple, els viaranys d'una denominació com jueza, l'absoluta normalitat i naturalitat de la paraula serena (en indrets on aquest ofici ha renascut), el desdoblament de l'article que precedeix el terme bebé, la instauració d'una derivació lògica com genia..., en definitiva, de quina manera es parla de les dones, com se les veu, com se les valora, els podran trobar i llegir en un llibre meu que tot just acaba de sortir del forn. (I ara potser entendran per què els exemples són en castellà; penso, de tota manera, que una mirada a la premsa en català no variaria gaire el resultat.)

Espero que els abelleixi i, si és el cas, que en gaudeixin.

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.