RIP per la paraula "azuzar"

RIP per la paraula "azuzar"

EFE

Aquest article també està disponible en castellà.

Quan el matí del 28 d'agost vaig sentir que a la cadena SER una locutora, a la vista de la violència desplegada a Chemnitz per agrupacions nazis i d'altres formacions xenòfobes i racistes arran que un ciutadà d'origen cubà hi fos assassinat per un sirià i un iraquià, feia servir l'expressió «atizar el odio», vaig recordar un titular de feia poc que també confonia «atizar» i «azuzar»: «El Partido Conservador británico sopesa sancionar a Johnson por atizar la islamofobia», i vaig pensar que ja ens podíem anar acomiadant de la paraula «azuzar».

Són verbs ben diferents. Al marge de diferències gramaticals i de sentit, «atizar» té significat per si mateix i «azuzar» no. Si no s'especifica què o a qui «azuzas», no se sap de què s'està parlant. En canvi, «atizar» per si sol significa «atonyinar». I encara que molts dels sentits de tots dos són negatius, «azuzar» especialment pot tenir algun sentit positiu; per exemple, quan alguna cosa o estat, posem per cas la gana, «azuza el ingenio».

De vegades, «azuzar» i «atizar» se sumen. Les avionetes pagades pel partit nacionalista Ciutadans «azuzan» la gent a treure llaços grocs; al marge que no és el mateix posar que treure, les multitudinàries falanges fan feredat, ho fan amb la cara tapada i unes sinistres granotes banques, duen, a més, pals, tisores i cúters. Al mateix temps, «atizan» l'independentisme. (El dia 29 Albert Rivera i Inés Arrimades, en un atac propagandístic, s'hi van sumar; sort que es dediquen a solucionar conflictes i no a agreujar-los).

Li va trencar el nas al crit de «Viva Franco» i «Viva España» i potser per aquests esgarips l'agressió ha quedat impune

De vegades, «azuzar» i «atizar» es fa des del silenci. No sé quanta gent de fora de Catalunya sap que a Jordi Borràs, fotoperiodista que es dedica a investigar l'extrema dreta, un policia en actiu de la brigada d'informació —allò que durant el franquisme coneixíem com a «secreta»—, li va trencar el nas al crit de «Viva Franco» i «Viva España» i potser per aquests esgarips l'agressió ha quedat impune. Mentides i silencis, una letal combinació.

A la vista de les interessades i falses versions antiindependentistes de les baralles d'Oliva i del parc de la Ciutadella, tampoc sembla que recordin i els commini a la prudència que quan l'abril del 2014 una dona que havia estat candidata per Aliança Popular va bufetejar Pere Navarro a Terrassa, ell mateix en un primer moment i pensant que era (a més de violenta) independentista, va afirmar que la culpa era del clima de crispació creat arran del 9-N i Jordi Cañas va piular que la sembra de l'odi començava a recollir els seus perillosos fruits. ¿Algú es va molestar a aclarir el cas?

Arran d'un dels últims casos destapats de pederastia organitzada de l'Església catòlica, sobta també el silenci i l'oblit de bona part dels principals mitjans de comunicació

(Per cert, la premsa catalana afortunadament informa des que es va saber —encara que hi hagi gent fora de Catalunya que ho dubti— de la traducció grollera, tosca i errònia —i segurament malintencionada— en transcriure unes paraules del jutge Pablo Llarena en la demanda que Carles Puigdemont i d'altres han interposat davant la Justícia belga acusant-lo de parcialitat).

Arran d'un dels últims casos destapats de la brutal, immisericorde i despietada pederastia organitzada de l'Església catòlica, sobta també el silenci i l'oblit de bona part dels principals mitjans de comunicació. Que hagin sortit a la llum es presenta com un atac de l'extrema dreta al pobrissó papa i es passa de puntetes sobre la dimissió (que no va ser la primera) el març de 2017 de Marie Collins, una valenta abusada irlandesa que va ser membre de la comissió pontifícia contra els abusos sexuals fins que la va abandonar per la vergonyosa falta de col.laboració de la Cúria.

Si volen veure sense trampa ni cartó ni cap mediació l'autèntica cara del papa respecte a aquests abjectes crims arran del cas Karadima/bisbe Barros a Xile, aquí tenen la imatge que val per mil paraules:

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.