Sol i de dol: dels Oscar

Aquest article també està disponible en castellà.

Si aquest any hi ha hagut un Oscar ajustat és, sens dubte, el de millor actor. En efecte, en el Lincoln de Steven Spielberg el protagonisme masculí és clar; Daniel Day-Lewis es passeja per la misèria i l'embrutiment de la guerra (un dels temes del director), presideix la pantalla, articula el discurs i és la guia per resseguir els avatars de la política i els seus pactes (per cert, la llibertat de vot en els partits, hi brilla esplendorosa). Res a dir, és el que Spielberg ha decidit narrar i la llibertat d'un autor, d'una creadora, és, evidentment, un dret inalienable. Jo, però, m'hauria estimat més que la Tretzena Esmena no s'atribuís implícitament només a la decisió, el desig, l'habilitat i la voluntat d'un sol home per ingents que fossin. M'hauria estimat més que l'estrènua tasca que van portar a terme valeroses i heroiques dones com, per exemple, Susan B. Anthony (1820-1906) i Elizabeth Cady Stanton (1815-1902) i tantes i tantes dones i homes anònims tinguessin un lloc al relat. No és per casualitat que la primera novel.la antiesclavista en anglès sigui la Cabana de l'oncle Tom (1852) de Harriet Beecher Stowe (1811-1896), «la petita dona que ha començat aquesta gran guerra», segons Lincoln, o que l'escriptora romàntica Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873), anys abans, escrivís la primera en castellà, Sab (1841). M'hauria agradat més si hagués pogut quedar ben clar per a tot el públic que veu aquest film perfectament ambientat i de llum matisada que és a elles, segurament, a qui Spielberg ret homenatge quan entrelluquem durant unes dècimes de segon un petit grup de dones -amb sengles escarapel.les al pit- dretes i recolzades a la paret en la foscor de la tribuna per a la gent convidada. Que no hagis de ser llesta com una mustela per adonar-te'n. Que s'hi faci explícit i que se sàpiga que van existir, així com la vàlua de la lluita que van portar a terme (i tan mal recompensades que van ser) per l'abolició de l'esclavitud.

Hi ha un cert cine dels EUA que segueix aquest patró. Quentin Tarantino a Django Desencadenado plantifica un altre home sol davant el perill contra l'abjecció de l'esclavitud. El personatge que encarna Jamie Foxx té tot el que ha de tenir -i més- perquè, un cop alliberat, ningú el faci esclau, perquè ningú s'atreveixi a plantar-li cara. La pregunta que llavors s'imposa és la següent: la resta de negres són esclaus i esclaves per deficiències pròpies?, el poder, la força bruta, la repressió més brutal no hi tenen res a veure? Hi ha el perill d'atribuir la culpa a la víctima; doble víctima, doncs. Potser el gènere del western és esquifit per explicar l'esclavisme, malgrat la magnífica escena de l'atac del Ku Klux Klan. El bon director i guionista que és Tarantino patina, al meu entendre, quan vol explicar universals o la Història directament. Ja ho va intentar fer a Malditos bastardos i ara hi ha tornat amb Django Desencadenado. Que bé que ho articula i ho explica, en canvi, quan opera a partir d'anècdotes, de detalls, de petites i ben lligades trames, en pel.lícules com, per exemple, Pulp Fiction, Jackie Brown o els dos Kill Bill.

Encara fan en sales comercials un nítid i preciós documental que es diu Searching for Sugar Man d'un director anomenat Malik Bendjelloul. Tot i que ha guanyat tant l'Oscar al millor documental com diversos guardons més (entre els quals el del públic a l'últim festival In-Edit de Barcelona), sembla que vagi d'incògnit. És una història tendra i trista amb final feliç i boníssima música. A partir d'un altre aparentment home sol, com qui no vol la cosa, s'hi explica la desigualtat d'oportunitats, l'estigma de tenir una pell morena; Detroit se't fa familiar com si la coneguessis de tota la vida, hi reconeixes la crisi de la indústria, sents a les galtes el fred punxant que hi fa, i, creguin-me, no tan sols és climàtic. De passada, hi aprens alguns topants del que va ser l'Apartheid, l'aïllament de Sud-àfrica respecte al món, del món respecte a Sud-àfrica. Fins i tot hi pots aprendre geografia. No se la perdin.