Símptomes (2): convertir el català en una llengua de segona

Símptomes (2): convertir el català en una llengua de segona

El cantant Raimon ha comentat més d'una vegada (i d'altres cantants en llengua catalana) que quan es va morir el dictador, hi havia gent de fora de Catalunya que de bona fe li preguntava «ara que s'ha mort Franco, deixaràs de cantar en català, oi?».

Aquest article també està disponible en castellà.

1. Ja fa molts anys, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany en un viatge a Madrid es va adonar, astorada, que gent ben propera a ella se sorprenia perquè usava també el català quan parlava per telèfon si trucava a Barcelona. Partirem de la base que, en efecte, el català és una llengua normal i, per tant, hi pots parlar per telèfon, enviar sms, mails i fins i tot piular.

2. El cantant Raimon ha comentat més d'una vegada (i d'altres cantants en llengua catalana) que quan es va morir el dictador, hi havia gent de fora de Catalunya que de bona fe li preguntava «ara que s'ha mort Franco, deixaràs de cantar en català, oi?». Es veu que consideraven que a partir d'aquell moment ja no calia esforçar-s'hi. Devien pensar que l'única missió del català era fer la punyeta, molestar, reivindicar i no la de cantar excel.lents cançons així com musicar bells poemes en la llengua pròpia; o el que és el mateix: usar-la, perquè, com telefonar, és la cosa més normal del món i no perquè sigui millor ni pitjor, que això pel que fa a les llengües no vol dir res, sinó simplement perquè és la teva. (No sé si aquesta mateixa gent que veia factible i possible una actitud tan estrafolària, estranya i antinatural com deixar de fer servir la llengua pròpia, coherentment amb el que postulava per al cas de Raimon i el català, va decidir fer-se de la Trapa i emmudir per sempre un cop mort el general.)

3. Les dues anècdotes de més amunt no estranyen tant si recordem la polèmica que, als anys vuitanta, va protagonitzar Adolfo Suárez quan, sense despentinar-se, va etzibar a un grup de periodistes internacionals que en català no es podia ensenyar física nuclear. Declaracions que van causar una gran i massiva indignació; li va respondre, entre d'altres, Joan Oró, científic que treballava en projectes de la NASA. Per tant, sembla que les curiosíssimes i pintoresques concepcions sobre una llengua tan normal i corrent com és el català -en aquell moment segurament més atribuïbles a una ignorància espessa i supina que a la mala fe- eren transversals, anaven d'esquerra a dreta, de dalt a baix. En tot cas, delaten que no consideraven igual ni equiparables el castellà i el català. No feien servir la mateixa mesura per jutjar-los.

4. El més trist és que continua passant -almenys en les més altes instàncies de l'Estat-: el ministre de torn vol convertir el català en una llengua de segona i, així, li sembla factible que el castellà sigui troncal i el català només d'especialitat (la llengua sempre tan transparent: el primer adjectiu evoca centralitat, essencialitat, importància; el segon retrotrau a la restricció, a les vores); en definitiva, intenta convertir el català en allò que abans se'n deia una maria; m'alegra constatar, d'altra banda, que una expressió tan sexista vagi caient en desús. Ho fa un dels ministres més tramposos i demagogs del govern central, el que fent veure que és una víctima (quan en realitat té tota la paella pel mànec) es posa en el lloc de l'innocent brau (per cert, allà ell i l'arrel de les seves fantasies). No pateixi, però, que a Catalunya afortunadament ja no es maten toros per braus que siguin (encara que això contravingui, segons la dreta, la sacrosanta llibertat: la llibertat de matar toros, és clar).

5. Avui ho deixo aquí. Que tinguin un molt bon any. I com que estic moderadament optimista, desitjo i espero que l'any no sigui molt pitjor del que acabem de passar.

6. I com que ja hi sóc posada: que tinguin també un bon Nadal (o que el sobrevisquin al més dignament que puguin). De moment, i mentre no ho prohibeixin, molt em temo que una gran part de la població indígena continuarà afartant-se d'escudella i carn d'olla (i l'endemà de canelons), mentre amb un frenesí, abrivat i esperonat sense dubte per les bombolles de cava, farà peregrines i incomprensibles invocacions al fum tot cantant una nadala que conté paraules tan exòtiques, intraduïbles i ofensives per a segons quines orelles com «vint-i-cinc», «desembre», «samarra», «pastoret» o «Déu infant, fill de Maria».

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.