Vacunar o no vacunar
Malgrat que cal, no hi ha un debat serè i ponderat sobre els avantatges i els desavantatges de vacunar o no.
Aquest article també està disponible en castellà
No tinc criteri sobre si és millor vacunar les criatures o no. No hi entenc gens. Per acabar-ho d'arreglar, conec famílies responsables i preocupades que no vacunen la descendència, però també d'altres no menys responsables i conscients que la fan vacunar. (No recordo que quan jo fos petita es qüestionés la vacunació i potser per això cridava l'atenció una nena i un nen d'una família amiga a qui no van vacunar de res atès que el germà gran havia mort d'una reacció a la primera vacuna que li van inocular.)
A la vista del que ha anat passant es constata diverses coses. Un cop més les notícies apareixen i desapareixen dels mitjans de comunicació sense que se sàpiga ben bé per què (està hospitalitzat encara el nen d'Olot afectat de diftèria?; millora?, empitjora?). Potser hi ha hagut algun debat que fos productiu i que no fos alarmista i visceral i a càrrec de persones expertes de diferents àmbits que tinguessin postures diverses sobre la bondat o no de la vacunació, però jo no n'he sabut trobar ni un. No he vist tampoc defensar que legislar en calent no és mai recomanable i he vist, en canvi, com es criminalitzava la gent partidària de la no vacunació.
Com a metàfora, vaig poder llegir unes declaracions al respecte del ministre de Sanitat (llicenciat en Dret i Filologia Romànica i abans havia estat alcalde), Alfonso Alonso. Hi deia que el cas «debe ayudar a concienciar a los padres de que tienen que velar por los derechos de los niños y de que siempre está por encima el interés superior del menor».
Em costa imaginar una mare, un pare, una parella, que no vacuna la seva filla i al mateix temps pensa que vacunar-la seria el millor per a ella (o a l'inrevés); és a dir, que pensi que no estigui vetllant pels seus drets i no estigui actuant en el seu interès. El fet de creure que la seva posició, creença, etc., és la bona, l'única bona, fins i tot l'única possible, és pensament PP en estat pur (tot i que no en exclusiva).
Explica moltes de les polítiques que s'implementen en aquest estat i la manera de fer-ho; o l'aplicació sistemàtica de la doble mesura.
