drets humans

En temps de tribulació: continuar llegint. Aquest cop Lengua materna de Suzette Haden Elgin i de com una distòpia parla més del present que del futur. I de la llengua.

No hi ha pla més assenyat en temps de tribulació que anar a manifestacions i llegir Grace Paley. Tant ella com la seva obra són la millor encarnació d'una Amèrica del nord eminentment cosmopolita i culta, feta a base de gent d'arreu del món. Són un fragment d'aquesta línia roja, obrera, feminista, antisegregacionista, pacifista, activista que recorre també de dalt abaix els EUA.

L'article desgrana algunes de les agressions contra les dones perpetrades per grups d'homes, entre els quals hi havia refugiats, a diferents ciutats europees, crims que només es poden analitzar com un puntal més de la violència estructural masclista. Mentrestant, el silenci de governs, policies i forces d'esquerres és eixordador.

Fa pocs dies la premsa es va fer ressò que l'empresa de càtering que es va encarregar d'atendre les taules de la Cimera Nuclear va decidir utilitzar en exclusiva homes joves per evitar que els líders «es distraguessin». Es diu que potser hi va influir que hi hagués representants de països àrabs.

La primera manifestació pública contra la dictadura argentina va néixer amb les Mares de la plaça de Mayo de Buenos Aires el 30 d'abril 1977. Els van advertir que el paper de les dones no era lluitar i elles van respondre que només volien el que era seu: les seves filles i els seus fills; o, sino, els seus cossos.