llengua

Feministes, analfabetes i radicalment embogides

Feministes, analfabetes i radicalment embogides

Ens van dir trastornades, feministes i analfabetes perquè proposàvem dobles formes, sense adonar-se que s'han utilitzat sempre, que no tan sols monuments primerencs com el Poema del Cid les fan servir, sinó que el mateix diccionari de l'Academia en fa ús quan pensa en les dones.
Estar-ne fins...

Estar-ne fins...

En els moments més impensats, la premsa posa de manifest qüestions de llengua que solen assenyalar canvis tant en la llengua com en la percepció del món i en la manera de narrar-lo.
¿Per què en diuen «un pas al costat» si es tracta d'«un pas enrere»? El que amaguen les paraules

¿Per què en diuen «un pas al costat» si es tracta d'«un pas enrere»? El que amaguen les paraules

En la peculiar terminologia política independentista el que sempre s'ha denominat «fer un pas enrere» ha passat a dir-se «fer un pas al costat». El promotor de l'expressió crec que és Joan Tardà (ERC), segurament per suavitzar la renúncia --el mal pas-- que demanava a Artur Mas; per no abonyegar-li excessivament l'orgull. Hi ha qui ha arribat més lluny i en una mena de frenètica yenka ha convertit el veto de la CUP a Mas en un victoriós pas endavant.
Arrimadas i Carmena com a símptoma

Arrimadas i Carmena com a símptoma

La passada campanya electoral catalana va posar de manifest una doble mesura quan es parla i es jutja polítiques i polítics. El tracte que hi va rebre Inés Arrimadas ho certifica. Doble mesura que també és visible en el tipus de crítiques que rep Manuela Carmena per voler establir noves i diferents polítiques a l'hora d'abordar les conseqüències dels botellots.
"Joder con el puto catalán"

"Joder con el puto catalán"

L'article parla de l'existència i la normalitat d'altres llengües al marge del castellà a partir de quatre anècdotes. Algunes parlen de l'aversió que suscita en algunes persones i partits; d'altres, simplement de menyspreu o desvaloració.