Eulàlia Lledó Cunill

Recibir actualizaciones de Eulàlia Lledó Cunill
 

Qui dia passa, any empeny

Publicado: 08/05/2013 08:02

Aquest article també està disponible en castellà.


Quan treballava en un institut de secundària de tant en tant era tutora d'un curs. Fa ja molt temps, un any que ho era, un alumne del curs, un noi d'uns catorze anys, anava francament malament i va acabant suspenen cinc assignatures. Després de l'avaluació, vam parlar per mirar de trobar camins que l'ajudessin a remuntar la situació; al marge, també vam quedar que la seva família vindria a parlar amb mi. Quedar va ser relativament fàcil (ho vam fer a través d'ell) i la seva mare -solien i solen venir les mares- va venir al cap de dos dies.

Quan ens vam reunir, li vaig dir que ja devia saber les assignatures que havia suspès el seu fill. Perplexa, em va dir que no, que el nano li havia dit que ho havia aprovat tot. L'atònita llavors vaig ser jo. No em podia entrar al cap com el seu fill li havia pogut dir una cosa que al cap de dos dies saltaria pels aires, es desmentiria totalment. De tant en tant, però de manera recurrent, em ve el cas al cap. Em sembla que el començo a entendre: amb la mentida el noi es va guanyar dos dies de pau i tranquil.litat, de no donar explicacions, de no haver d'aguantar potser que l'esbronquessin. Va fer bona aquella dita que diu que qui dia passa, any empeny.

Fa alguna setmana, el president del govern estatal va dir que l'economia d'Espanya creixeria (no recordo si ho va dir via plasma o aprofitant alguna ocasió en què no se li poguessin fer preguntes). Unànimement, la casta política que no era del seu partit, els múltiples sectors relacionats amb l'economia, la premsa..., van assenyalar que això era del tot impossible, que no podia passar mai dels mais. La gent que no és experta, potser no ho hauria pogut argumentar brillantment, però també sentia a la pell i sabia que, de moment, l'economia no creixeria. En efecte, al cap de pocs dies el PIB va confirmar que l'economia s'havia encongit encara una mica més. Per què ho va afirmar, doncs?

Sospito que, a més d'aplicar-se amb parsimònia la dita de qui dia passa, any empeny, té a veure amb una extrema i contrastada confiança en l'enorme i devastadora fragilitat de la memòria humana: a Islàndia -tot i que veig que no se n'ha parlat gaire- acaben de guanyar les eleccions els partits que la van portar al caire de l'abisme, a la vora del desastre absolut, mentre que els partits que van allunyar el perill i van emprendre el camí de la recuperació han perdut la meitat de vots.

De vegades, somio que aquell alumne meu és el president del govern.

 
Seguir a El HuffPost