llengua

Més habitualment del que sembla, els mitjans de comunicació acostumen a deixar en l'oblit el nom i cognom de les dones. En canvi, solen citar els masculins. Aquest manera de procedir fa que sigui més difícil de conèixer el que no sabem i que el que ja és conegut tingui encara més relleu.

Força persones saben per amarga experiència que quan algú els diu una frase com «no et deixaré mai» o «t'estimaré sempre», ja es poden posar a tremolar: tenen bastants números perquè acte seguit les deixin, o no acabin d'entendre a quina mena d'amor es referia qui li estava parlant.

A la vista de sentits tan ajustats i clars tant de l'adjectiu, sembla que el que seria blasmable, estrany i fins i tot perseguible és que el jutge Castro no hagués actuat de manera inquisitiva, que no estigués tocat pel do i per la pruïja de la inquisitivitat.

Potser aquestes maneres d'expressar-se --més el gust per les pantalles de plasma i convocar la premsa però sense dret a preguntes-- tenen a veure amb dos trets ben característics de Mariano Rajoy: el de creure's ungit pel sentit comú i el convenciment de fer les coses com déu mana.

Aprofitaré el post per mostrar alguns exemples de com la llengua es deixa inscriure, amb més o menys subtilitat, sentits i judicis. També per mostrar alguns detalls de la imparable i tenaç evolució de la llengua en la premsa. Faré alguna pinzellada d'alguns usos que encara inscriuen en la llengua una consideració desvaloritzadora de les dones.