BLOGS

Perversions transversals

18/01/2018 07:31 CET | Actualizado 18/01/2018 07:33 CET

Aquest article també está disponible en castellà

Time's up!

És encoratjador sentir el parlament de la polifacètica Oprah Winfrey quan recull el premi Cecile B. DeMille a tota una trajectòria durant la gala dels Globus d'Or de diumenge passat 17 de gener.

No tan sols perquè en nou minuts mal comptats va parlar sense embuts de l'(universal) assetjament contra les dones sinó perquè ho va fer anant del particular al general i passant pel racisme i la classe.

Un altre motiu per a l'optimisme és el reconeixement d'autoritat de l'audiència: les cares d'atenció tant de dones com d'homes en parlen. Més entusiastes, elles; més continguts, ells. Espero que es degués a l'emoció i transcendència del moment i no al fet que la major part són actrius i actors.

La perversió hi acudeix diligent, però, si es té en compte, d'una banda, que el president Donald Trump, la màxima autoritat del país, és un assetjador confés i no li passa absolutament res, i de l'altra, que segurament a la sala hi havia assetjadors que aplaudien.

La perversió ve també d'una petita part de França. La dolça França, pàtria de Dominique Strauss-Kahn, depredador sexual que sempre troba una dona amb qui casar-se. França, pàtria del chic, on les dones perden el cognom i no van tenir dret a vot fins al 1946. ¡A la progressista i lliberal França, pàtria de les (masculines) llums i de la fraternitat (que no de la germanor) no van poder votar fins quinze anys més tard que a l'Espanya republicana!

Exponent de la magnitud de la tragèdia i de les profundes arrels del masclisme, la perversió consisteix a posar-se a sofrir pel que potser podria passar als agressors arran del «s'ha acabat el bròquil» de les dones i oblidar i menystenir el patiment real de les ja agredides. Caroline De Haas i d'altres feministes hi han respost.

Violència desencadenada

El denominador comú de les manifestacions i d'altres iniciatives independentistes és la no-violència, un convençut pacifisme. Està fora de tot dubte.

Per això és pervers que Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) siguin acusats de rebel.lió pels fets del 20 i 21 de setembre passats, un delicte en el qual ha de concórrer «alçament violent».

Recordo (n'hi ha múltiples testimonis) que durant aquells dos dies els comerços del voltant van obrir amb tota normalitat (i la gent hi anava a comprar), així com les terrasses dels bars i restaurants de la zona, fins i tot els molt propers. Tot un descans per a ancianes manifestants que eren convidades per consumidors i consumidores a seure i descansar una estona a les seves taules.

La perversió més extrema, però, és a l'acte del Tribunal Suprem de divendres 5 de gener. Confessa que no es pot imputar ni directament ni indirectament cap acte de violència a Oriol Junqueras, que mai no va actuar ni va ordenar actuar-hi, però que és responsable de la violència contra la gent que pacíficament va anar a votar al referèndum de l'1 d'octubre, atès que l'Estat no tenia més remei que evitar-lo.

Que la violència va emanar del govern del PP i no de qui va organitzar el referèndum, que el govern del PP podia actuar d'una altra manera, queda demostrat si es recorda que quan qui va ordenar la repressió (¿Juan Ignacio Zoido, Soraya Sáenz de Santamaría, Mariano Rajoy?, de moment cap responsabilitat) es va adonar de les imatges que generava i les possibles conseqüències, cap al migdia va ordenar aturar-la i el referèndum a partir d'aquell moment va transcórrer sense violència i sense cap perill per a ningú. Si el PP no hagués ordenat la repressió, tot el dia podia haver estat una festiva i pacífica mobilització.

Si ets dona, estàs més a prop de reconèixer el pervers mecanisme d'atribuir la culpa a la víctima.

Les bombolles de nou

Abans dels atemptats terroristes del 17 d'agost, hi començava a haver consens que l'afluència massiva de turisme s'havia de reduir i repensar. A final d'any es va obrir la caixa dels trons perquè el turisme havia baixat uns minsos tants per cent i es va atribuir a l'independentisme sense fer esment que a París li han calgut dos anys per recuperar-se dels atemptats del novembre del 2015.

El (contaminant) trànsit del Prat va superar el 2017 la previsió de Foment per al 2021; el 2017 ha crescut un 7,1%. Indica, doncs, que la baixada del turisme és més que moderada.

Passa com amb la producció de cotxes o la bombolla immobiliària. Uns contaminen a base de bé, el ciment no ens deixarà veure el mar (en alguns llocs ja ho fa). La perversió és que quan es venen una mica menys de cotxes o no es fan tants i tants pisos la crisi és aguda i sembla que s'acabi el món.

No s'albira cap solució i, així, de progrés en progrés, anirem fins a la desfeta total.

Síguenos también en el Facebook de HuffPost Blogs

NOTICIA PATROCINADA