BLOGS
29/06/2020 08:30 CEST | Actualizado 29/06/2020 10:11 CEST

La candidata Calviño

Quan es diu que («en primer lloc») l’afavorirà el fet de ser dona, se’n menysprea la vàlua i la capacitat.

Europa Press News via Getty Images
Nadia Calviño. 

Aquest article també està disponible en castellà.

 

L’economista gallega Nadia Calviño Santamaría, des del 2014 directora general de Pressupostos de la Comissió Europea i des del juny del 2018 ministra d’Economia i Empresa entre d’altres mèrits, és la candidata espanyola a la presidència de l’Eurogrup. Aviat veurem si assoleix el càrrec.

A gairebé totes les tertúlies i mitjans de comunicació, quan es parla dels factors que poden influir perquè Calviño sigui la ministra d’Economia d’un país europeu triada per presidir l’Eurogrup, se sol començar amb un sospitós i pervers: «En primer lloc, és una dona i això l’afavoreix». ¿Quantes presidentes ha tingut l’Eurogrup fins ara? Cap. No deu ser, doncs, el sexe un factor que els vagi a favor. D’altra banda, ¿quantes ministres d’Economia europees més opten al càrrec?

¿Han sentit dir mai o en algun moment de qualsevol Papa: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai del Dalai Lama: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai o en algun moment de Pedro Sánchez: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai de Pablo Casado: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai de Pablo Iglesias: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai de Santiago Abascal: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai de Donald Trump: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? (Que li ho preguntin a Hillary Clinton.) ¿Han sentit dir mai de Joaquim Torra: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai de Boris Johnson: «En primer lloc, és un home i això l’afavoreix»? ¿Han sentit dir mai de Felip VI: «En primer lloc (i en últim, per cert), és un home i això l’afavoreix»? Paro perquè m’extenuaria i no m’agrada repetir-me. Com veuen, parlo de l’actualitat i no d’injustos i pretèrits temps passats.

Quan es diu que («en primer lloc») l’afavorirà el fet de ser dona, se’n menysprea la vàlua i la capacitat.

Si es té en compte que a tot el planeta només hi ha deu països liderats per polítiques (menys d’un 7%) per molt bé i excel.lentment que dirigeixin els respectius països (per exemple i últimament, amb les encertades i assenyades mesures contra la pandèmia que ens corroeix), es constata que es tracta d’un tant per cent ridícul que desmunta i invalida la «teoria» que ser dona és un plus per accedir a un càrrec. Si fos veritat, ¿com és possible que no n’hi hagi a trompons? És el truc de sempre quan es tracta d’avaluar qualsevol dona: presentar les barreres o obstacles que els infligeixen pel seu sexe com si fossin un reforç i un avantatge.

Quan de Nadia Calviño es diu que («en primer lloc») l’afavorirà el fet de ser dona, se’n menysprea la vàlua i la capacitat, i s’estén l’ombra del dubte sobre el seu quefer. Això ni tan sols s’insinua de qualsevol home i d’aquesta manera es nega, s’amaga, s’oblitera, l’avantatge que els dona ser mascle, es fa veure que pertànyer a aquest sexe és una característica neutra. ¡Ai les habituals, abassegadores i nefastes, per a la humanitat, quotes masculines que encara regeixen!

A partir d’ara, espero que a les tertúlies, mitjans de comunicació, converses..., quan un home es presenti a un càrrec, a una elecció, etc., es remarqui que la condició de ser home l’afavoreix. Sol ser veritat.

NUEVOS TIEMPOS