BLOGS
24/02/2020 07:09 CET | Actualizado 24/02/2020 21:12 CET

Les famílies dels presos independentistes, bé; gràcies. Les de les preses, no tant

Carme Forcadell i Dolors Bassa van denunciar des del primer moment el menyspreu amb què se les tractava.

Pool via Getty Images
Bassa i Forcadell.

Aquest article també està disponible en castellà.

 

Si no sabéssim com funciona el món i el patriarcat podria sobtar el degoteig d’informacions sobre les diferents maneres de complir condemna de preses i presos; i sobretot les diverses causes i motius de les mesures que se’ls imposen per a aquests compliments.

Sabem que Jordi Cuixart surt de la presó cada dia entre setmana per anar a treballar a la seva empresa i fer tasca de voluntariat. Jordi Sànchez en surt tres dies feiners per fer tasca de voluntariat. L’exconseller Joaquim Forn Forn serà el responsable de dret públic de l’empresa Mediapro i hi anirà de dilluns a divendres a treballar. Mediapro, segons diu, no descarta donar feina a d’altres dirigents independentistes empresonats. El dia que doni feina a alguna presa tindrem una prova fefaent que el masculí inclou el femení.

L’exconsellera Dolors Bassa surt de la presó de Puig de les Basses tres dies feiners per tenir cura d’un familiar. L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, surt de la presó de Mas d’Enric tres dies entre setmana per cuidar la seva mare, d’edat avançada, i per fer tasques de voluntariat. Els caldrà tremp per escometre aquesta àrdua tasca, en certa manera, una feina i una dedicació molt desgastants. D’altra banda, no es pot dubtar de les respectives capacitats professionals de totes dues. 

(Paral.lelament, arran de la infortunada i inesperada mort de Diana Garrigosa cridava l’atenció el pes que es donava a la seva tasca com a cuidadora del marit en detriment d’altres aspectes de la seva vida política i professional. Semblava que el drama no fos pas que ella hagués mort sinó qui tindria cura de Pasqual Maragall a partir d’ara.) 

Tant Carme Forcadell com Dolors Bassa (així com Marta Rovira) van renunciar a l’acta de diputades el març del 2018 perquè la seva situació personal no condicionés l’activitat de Parlament i perquè cap tribunal pogués fer xantatge als democràtics resultats electorals, per no ser un obstacle per a la sobirania del Parlament (Forcadell va renunciar també a presidir-lo de nou). És ben sabut que més d’un polític, i de dos, van anar a la seva i no van fer el sacrifici de renunciar a l’escó malgrat que això fes trontollar majories.
Hem de celebrar que les famílies i mares i pares dels presos tinguin tan bona salut (tot i que deuen ser ja grans) i que a cap pres no li calgui tenir cura de ningú i tots puguin reprendre sense servituds la seva activitat pública. No s’ha informat tampoc de les hores que el jutjat de vigilància penitenciària considera que Cuixart ha de dedicar a la cura del fill del qual va ser pare quan era a la presó. No sabrem mai què hauria passat si fossin Forcadell o Bassa les que haguessin tingut una criatura. 

Carme Forcadell i Dolors Bassa van denunciar des del primer moment el menyspreu amb què se les tractava.

Sabem que els presos eren visitats regularment per les famílies i gent amiga atès que eren entrevistades a bastament i repetidament als mitjans de comunicació. Esperem que les preses estiguin tan ben acompanyades i siguin visitades assíduament. Notícies respecte d’això, gairebé no en tenim.

Les decisions polítiques i les tasques i les dedicacions d’unes i d’altres durant les hores que passen fora de les respectives presons tenen un paral.lelisme amb les visites que hi fa la classe política. Habitualment eren, i són, a Lledoners (o en el passat a Estremera), a la presó d’homes, especialment quan s’havien de prendre decisions polítiques. 

Tant Carme Forcadell com Dolors Bassa van denunciar des del primer moment —ja des de la presó madrilenya d’Alcalá Meco— el menyspreu amb què se les tractava, l’arraconament i oblit que patien, tant per part dels partits polítics —possiblement fins i tot dels afins—, com dels mitjans de comunicació.

El cas és especialment sagnant pel que fa a Forcadell atès que va ser presidenta del Parlament —és a dir, estem parlant de la segona autoritat del país—. ¿Quantes visites de polítics propis o forans ha tingut, especialment per fer política? ¿L’han anat a veure presidències d’altres parlaments? ¿Quants organismes internacionals hi han anat i s’han interessat per les preses?

No hi ha cap dubte que el camí de qualsevol independència serà molt més llarg, dur i costerut tant per a les preses polítiques com per a les exiliades.