BLOGS
07/12/2014 09:52 CET | Actualizado 05/02/2015 11:12 CET

A propòsit del 25 de novembre. Homes que odien les dones

La Història es repeteix, fins ara Podemos no ha posat al centre de les seves propostes la política de les dones, sinó que aquesta última és una breu, i segurament prescindible, nota a peu de pàgina. Per sort, Teresa Rodríguez o Pablo Echenique, que són d'altres membres de la formació, van criticar el Papa; Rodríguez fins i tot va abandonar la sala, quan Francesc, sense ombra de caritat, va gosar qualificar d'assassines les avortistes.

Aquest article també està disponible en castellà

Des del primer moment alguna cosa em va grinyolar en la traducció del títol del primer llibre de la serie Millennium del malaguanyat Stieg Larsson; després de llegir-lo és incomprensible. Es va traduir a més d'una i de tres llengües amb una perífrasi: Els homes que no estimaven les dones (2008). Si es té en compte que en suec es titula Män som hatar kvinnor, no s'acaba d'entendre perquè no es va optar per una traducció més precisa, literal i sense la necessitat d'un «no», és a dir, Els homes que odien les dones. Com si aquest títol fos massa dur i indigerible per als homes, com si no n'existís cap que les odiï. No és per casualitat que existeixen les paraules «misoginia» o «feminicidi».

O s'entén massa bé. És una senzilla manifestació, un símptoma, de l'extrema sensibilitat i la pell molt fina que hi ha respecte als homes i els drets masculins. Fins al punt que és dificilíssim que maltractadors provats, confessos i condemnats no perdin el dret a veure filles i fills, malgrat que sigui eminentment injust i torturant per a les criatures. L'últim cas és el d'un pare que assassina les dues filles; es va denegar a la mare les mesures de protecció que va sol.licitar. Preval el dret del pare encara que hagin estat víctimes i testimonis de la violència paterna, a pesar que els hagi afectat directament; s'obliga les dones a portar les criatures al punt de trobada, a creuar-se amb qui les ha terroritzat. Poquíssims homes, poquíssims delinqüents, perden aquest dret.

Per un d'aquells sarcasmes que té la vida, el papa Francesc va intervenir en el Parlament Europeu justament un 25 de novembre. Aplaudit i celebrat com un heroi fins i tot per un sector de l'esquerra. Així, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va dir que estava «en desacuerdo con algunas cosas» --eufemisme digne de Mariano Rajoy, a veure si acabarà parlant com la casta--, ni tan sols en desacord en «muchas cosas», com si divergissin en detalls sense importància: el que per a nosaltres hauria de ser al centre del centre del cercle, per a Iglesias sembla ser pura perifèria. També va afirmar que «Este Papa es útil para la gente de abajo».

En comptes de «gente de abajo», atès que sembla que al Papa les dones li importen un rave --quan parla de l'avortament fins i tot sembla que les odia--, podria haver usat directament el masculí com va fer Gabilondo amb molta més propietat en el ditirambe que li va dedicar en la matutina prèdica a la cadena SER el matí del 26 de novembre quan deia que el Papa maldava per la «dignidad del hombre».

La Història es repeteix, fins ara Podemos no ha posat al centre de les seves propostes la política de les dones, sinó que aquesta última és una breu, i segurament prescindible, nota a peu de pàgina. Per sort, Teresa Rodríguez o Pablo Echenique, que són d'altres membres de la formació, van criticar el Papa; Rodríguez fins i tot va abandonar la sala, quan Francesc, sense ombra de caritat, va gosar qualificar d'assassines les avortistes. Que aquesta violència misògina fos aplaudida en l'hemicicle Europeu justament el 25 de novembre posa la pell de gallina.

L'Església Catòlica, en una violenta maniobra ofegadora i exempta de tota compassió, també està en contra dels anticonceptius. O gairebé. Les úniques víctimes a qui autoritza prendre'n són monges. No sempre per por a la violació enemiga en zones de conflicte (i les que no són monges que es fotin: ni anticonceptius, ni gota de pietat), sinó per prevenir que els capellans i missioners que les violen sistemàticament hagin d'abordar una possible paternitat; per esborrar-ne la prova del delicte. Especialment a l'Àfrica, capellans i missioners per esquivar el perill de la SIDA i altres malalties, en comptes de violar autòctones, violen monges que en depenen jeràrquicament (ja se sap la gran estima que té l'Església Catòlica per la submissió sempre que les sotmeses siguin les dones). Com a mínim ha passat a vint-i-tres països i hi ha comunitats de monges on totes van ser violades i embarassades.

Per cert, quantes notícies relacionades amb aquests casos han llegit? Eren conscients d'aquests crims, d'aquest tipus de masclisme, d'aquesta forma de violència contra les dones?

Ara que sembla que l'Església Catòlica ha començat per fi a emprendre actuacions contra els violadors d'homes, en comptes de perdre el temps intentant restringir més i més el dret al propi cos de les dones, sa Santedat té una oportunitat d'or de mostrar que ara va de bo i actuar amb el màxim rigor contra els violadors de dones. Amén. Aleshores podran dir que estan pels drets humans, a favor de la dignitat dels éssers humans.

SOMOS LO QUE HACEMOS