BLOGS
03/10/2014 07:01 CEST | Actualizado 02/12/2014 11:12 CET

Retrats d'època: Drabble, Byatt & Co

L'interès per l'educació i la literatura agermanen les obres de Byatt i Drabble; també que alguns llibres seus hagin estat adaptats al cine. Per cert, tenen una germana petita: la historiadora Helen Langdon. És una pena que el cognom de la mare sigui, segons els països, secundari o inexistent. Per culpa d'això, la genealogia femenina és una esfilagarsada tela de Penèlope.

Aquest article també està disponible en castellà.

"Una mezcla peculiar de confianza en mí misma y de cobardía ha caracterizado mi trayectoria vital."

Així s'obre La piedra de moler,de Margaret Drabble (1939). Un començament digne de la millor tradició narrativa anglesa per presentar la protagonista i veu narradora.

El llibre és la crònica en primera persona de la concepció d'una verge vocacional -especialment inepta per a les relacions socials i personals- i la subsegüent gestació (un cop la protagonista es reconeix incapaç d'avortar), així com el part, la màgica i emocionant coneixença de la criatura, i els primers temps de maternitat; mentrestant, imparteix classes, acaba brillantment i publica la tesi doctoral. Aquesta epopeia és magistralment explicada per la protagonista amb perfecta naturalitat, amb grans dosis de seny i sentiment però sense ombra de sensibleria, tant a partir de l'anàlisi i de l'autoanàlisi com dels diàlegs amb les seves amistats i l'explicació dels seus quefers, entre els quals destaquen els literaris. Constitueix també un fresc de la vida a Londres a començament dels seixanta. Una època -la novel.la es va publicar el 1965- en què a la Maternitat posaven una "s" de soltera al peu del llit de les mares que ho eren per distingir-les de les normals. De fet, la seva germana no hi veu més sortida que donar la nena en adopció per estalviar-li el patiment que comporta tan ignominiosa situació i això malgrat que totes dues han crescut en una família progressista, educada i tolerant -família, per cert, fortament ideologitzada-. En efecte, pàgines enllà, la protagonista s'autodefineix com una dona justa però no generosa -que no és pas un detall trivial o sense importància-; en un altre moment, manifesta com li agradaria poder fer les coses per amor o per odi, perquè li agraden o no, i no per si són justes o injustes, en termes de culpa i innocència; és a dir, no actuar per raons ideològiques.

La novel.la, a més de ser una reflexió seriosa, profunda i bonica sobre la maternitat -plena de joia i alegria però també de servituds-, és la construcció d'una dona, d'una personalitat, i la descripció sociològica de, per exemple, el sistema sanitari, així com d'un lloc i d'un moment històric.

El que Drabble fa amb quatre meravelloses i precises pinzellades, la seva germana gran, Antonia S. Byatt, autora de la immensa i meravellosament traduïda Posesión, ho fa amb els quatre volums que conformen el quartet de Frederica Potter, un monument a la literatura, un fresc del segle xx, traduïts al castellà en un capriciós i més que misteriós ordre: l'editorial Alfaguara va començar per l'últim volum, amb parsimònia va publicar el primer, després va fer que el segon passés a ser el tercer i, finalment, en quart lloc va publicar el tercer. Tot un repte per a la lectora intel.ligent i la demostració que la bona literatura ho aguanta tot.

L'interès per l'educació i la literatura agermanen les obres de Byatt i Drabble; també que alguns llibres seus hagin estat adaptats al cine. Per cert, tenen una germana petita: la historiadora Helen Langdon. És una pena que el cognom de la mare sigui, segons els països, secundari o inexistent. Per culpa d'això, la genealogia femenina és una esfilagarsada tela de Penèlope que presenta cada dona cèlebre com un cas únic o, el que és pitjor, com una excepció. Diu molt de la tradició literària saber, per exemple, que Ursula K. Le Guin, escriptora i no només de ciència-ficció, és filla d'una de les creadores d'una de les principals novel.les indigenistes nord-americanes - Ishi, de Theodora Kracaw, de casada, Kroeber-. Aquest ús dificulta que se sàpiga, per exemple, la relació maternofilial de dues prominents antropòlogues: Margaret Mead y Mary Catherine Bateson. O que Joe Swift sigui fill de Drabble.

La pèrdua de la identitat per mor del casament té coses curioses. Des del punt de vista literari, per exemple, i atès que es basa en aquesta pèrdua, va possibilitar un bon nombre de les novel.les policíaques que va escriure Ross Macdonald, el marit de la immensa Margaret Millar. O que a Agatha Christie la coneguem pel cognom del primer marit, amb qui no va ser gens feliç, i no pel de l'arqueòleg amb qui sí ho va ser. De fet, Byatt és un altre exmarit.

Sigui com sigui saber que Drabble, Byatt i Langdon són germanes, filles de mestra i advocat i novel.lista, no em sembla pas un detall sense importància.

APRENDE A USAR TU DINERO