Cañete com a símptoma (1): el sexe de la superioritat

Cañete com a símptoma (1): el sexe de la superioritat

La idea que Arias Cañete té de les dones és transparent i tristament tòpica, estesa i coneguda. Per simplificar, oscil.la entre dos models oposats: en un extrem, la puta; en l'altre, la santa. Amb cap dels dos estereotips s'hi discuteix i menys en pla d'igualtat.

Alberto Martín/EFE

Aquest article també està disponible en castellà.

Fa pocs dies, Miguel Arias Cañete ha tingut cinc minuts de glòria arran d'unes manifestacions - esbombades a bastament tant als mitjans com a les xarxes- realitzades en un moment d'absoluta ofuscació i obcecació, fins al punt que desafiaven fins i tot la llei de la gravetat. Per defecte, hi venia a dir, els homes (inclòs ell) són superiors intel.lectualment a les dones, les quals, a més, són indefenses: «El debate entre un hombre y una mujer es muy complicado, porque si haces un abuso de superioridad intelectual, o lo que sea, parece que eres un machista que está acorralando a una mujer indefensa».

Al meu entendre, la pausa que fa entre les paraules «superioridad» i «intelectual» és molt significativa; encara ho és més, però, l'inquietant incís constituït per la frase «o lo que sea».

Perquè fins i tot Elena Valenciano, l'oponent en el debat que va suscitar l'esperpèntica i posterior declaració, haurà de reconèixer que hi ha activitats en què el senyor Arias Cañete és insuperable. Per exemple, a l'hora d'empapussar-se de iogurts caducats, atrapinyar-se de daus o llesques dels Jabugos més fins (preferiblement si són gratis, és a dir, a compte de l'erari públic), afartar-se de mossets de bistec de vaca boja o administrar-se dutxes fredes per estalviar aigua i donar exemple a un moviment ecologista que de ben segur l'admira bocabadat; boca que se li tanca en sec quan mira, ni que sigui de reüll, la Llei de costes o se li desconjunta quan veu el magre cabdal que, ben cofoi, ha assignat al Delta de l'Ebre. També és imbatible --Valenciano no tindrà més remei que admetre que no li arriba ni a la sola de la sabata-- en facúndia, desimboltura (perdoneu aquesta maldestra adaptació de «desparpajo») i «campechanía» (realment no sé com dir-ho en català). Especialment, quan, sense parpellejar, aborda qüestions complexes i delicades, i, en una primera comparació, barreja dones i regadiu: «El regadío hay que utilizarlo como a las mujeres, con mucho cuidado, que le pueden perder a uno», per, sense solució de continuïtat, comparar el conseller d'Agricultura de la Junta d'Andalusia amb «una novia cara». En què devia estar pensant en tots dos casos? M'arriba el cor la poc enganyosa i contundent claredat del verb que usa per referir-se a les relacions amb les dones: «utilizar».

Res de nou sota la capa del cel. La idea que Arias Cañete té de les dones és transparent i tristament tòpica, estesa i coneguda. Per simplificar, oscil.la entre dos models oposats: en un extrem, la puta; en l'altre, la santa. Amb cap dels dos estereotips s'hi discuteix i menys en pla d'igualtat.

Parteixo del convenciment, a més, que «superioritat intel.lectual» i «abús» són termes i principis antitètics: la superioritat intel.lectual mai no abusa de res ni de ningú. L'abús, la prepotència i l'arrogància, l'exercici arbitrari i atrabiliari del poder no es poden considerar mai «superioritat intel.lectual». No m'imagino Bachelet, Harlem Brundtland, Roussef, Finnbogadóttir, Johnson Sirleaf, Aung San Suu Kyi, Meir, Mary Robinson, Sigurðardóttir, entre moltes i moltes altres polítiques, fent abús o abusant dels seus brillants i sòlids intel.lectes. No m'imagino tampoc Hannah Arendt, María Zambrano, Amelia Valcárcel, sor Juana Inés de la Cruz, Wisława Szymborska, Mary McCarthy, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, M. Aurèlia Capmany... i que em perdonin els milers i milers d'intel.lectuals que no caben en aquestes línies fent abús o abusant del seu saber i de les seves ments.

Si es té en compte que una de les mostres de superioritat d'Arias Cañete són els sofisticats i subtils arguments intel.lectuals que van sustentar la tàctica i els fonaments per aprovar el transvasament de l'Ebre i el Pla Hidrològic: «No, salir, sale por cojones... Porque el Plan Hidrológico o sale en esta legislatura o no sale nunca. Porque pasan dos cosas: que tenemos mayoría y hemos perdido Aragón. [...] Tenga usted la seguridad de que el presidente ha dicho en el Consejo de Ministros, estando yo, que esto salía por huevos», Valenciano pot donar gràcies al cel que durant el debat, no fos ell mateix, ja que, com va reconèixer sense embuts, es fa por a si mateix quan entra a matar (!!!).

Davant d'aquestes mostres d'abús intel.lectual, tinc la temptació de cloure l'article amb un exabrupte groller, però me n'estaré i, com que ja m'he allargat prou, només afegiré que prefereixo concloure l'article el proper dia.

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.