BLOGS
23/11/2018 07:16 CET | Actualizado 23/11/2018 07:23 CET

Carxofes i casinos; parcs agraris i terres devastades

parcs.diba.cat
Parc Agrari del Baix Llobregat.

Aquest article també està disponible en castellà.

De camí cap a Castelló, abans de passar pel miracle verdíssim de les pinedes que l'autovia de Castelldefels travessa —les deu haver protegit l'esperit del projecte de la Ciutat de repòs i vacances del GATCPAC (1931) malgrat que el cop d'estat del 1936 el va aturar en sec i a pesar de la posterior sanguinària, corrupta i llarguíssima dictadura franquista—, ens adelitem amb les ufanes carxoferes a banda i banda de la carretera del Parc Agrari del Baix Llobregat, salvat en primera instància també de les més agressives urpes.

Gairebé no es fa mai, però de tant en tant paga la pena recordar els magnífics resultats que de vegades s'aconsegueixen quan es pot parar una decisió, una política. Quan no es fa, en comptes de fer. El Baix Llobregat, Barcelona i Catalunya en general van estar amenaçades durant uns quants anys pel sinistre i gegantí projecte Eurovegas del magnat de Las Vegas Sands Corporation, Sheldon Adelson, un mafiós personatge no menys tenebrós que el seu projecte.

Artur Mas, llavors president de la Generalitat, els consellers d'Economia i Territori, Andreu Mas-Colell i Lluís Recoder, respectivament, i diversos empresaris (entre els quals, Isak Andik, Marc Puig i Carles Vilarrubí) li retien homenatge de genolls amb fineses sense fi. Perquè tirés endavant, fins i tot es va esgrimir que la malvada Esperanza Aguirre (que defensava el projecte amb cos i ànima, és clar), presidenta de la Comunitat de Madrid, ens el pisparia si no se n'acceptaven les draconianes condicions.

Que traduïdes del politiquès eren: 1) Reforma de l'Estatut dels Treballadors per relaxar els convenis col.lectius; 2) Canvis a la Llei d'Estrangeria per donar tracte preferent a la gent empleada forana; 3) Dos anys d'exempció gairebé total del pagament de quotes a la Seguretat Social i de taxes estatals, regionals i locals; 4) L'Estat hauria de garantir un préstec de més de 25 milions del Banc Europeu d'Inversions; 5) Llei que garantís avantatges fiscals durant 10 anys; 6) Accés als casinos de menors i ludòpates, i permís per fumar a l'interior; 7) Canvis en la llei de prevenció de blanqueig de capitals. O sigui, una miserable Zona Franca.

Bé hauríem pogut haver contestat a l'alcalde que ens mirés als ulls mentre mantenia que joc, drogues, prostitució i especulació urbanística era l'única manera de progressar i de crear llocs de treball

L'alcalde del Prat, Luis Tejedor, va traduir també què volia dir Adelson i companyia quan declaraven que volien fer casinos, hotels, restaurants i camps de golf: «El nostre model de ciutat no té res a veure amb un projecte vinculat al joc, a les drogues i a la prostitució».

Aturar-ho va ser un respir tot i que encara ara ni el Parc Agrari del Baix Llobregat està fora de perill —cal consolidar-lo—, ni Eurovegas o projectes similars s'han allunyat per sempre de Catalunya.

Amb el qüestionat nom de Barcelona World, hi va haver (o hi ha, no en sé l'estat de la qüestió) l'intent de traslladar-lo i adequar-lo a Tarragona. Recordo però l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, dient que s'atrevís a mirar-lo als ulls qui s'hi oposés.

L'expressió una mica fatxendosa «mirar als ulls» que tant usen els polítics (no la recordo en boca de cap política) bé hauríem pogut capgirar-la i haver contestat a l'alcalde Ballesteros que ens mirés als ulls mentre mantenia que joc, drogues, prostitució i desenfrenada especulació urbanística era l'única manera possible de progressar i de crear llocs de treball. Si aquesta era l'única solució política que se li acudia, no feia més que certificar el definitiu fracàs de la política.

Si l'esquerra vol que la política no s'acabi d'estimbar, estaria bé que comencessin a treballar (i a explicar-nos) què fan i faran per resoldre-ho.

Impossible no fer esment de la falsa dicotomia «llocs de treball / bombes» per defensar l'encara més crua i cruel opció de sostenir i alimentar una lúgubre i mortífera indústria armamentística que ni crea teixit industrial ni cap valor afegit. Un dilema al qual s'enfronta, per exemple, un polític d'esquerres com l'alcalde de Cadis, José María González (àlies Kichi). Com ho fa la dreta sense cap escrúpol, ja ho sabem i no és cap solució sinó una catàstrofe.

No és un problema de solució fàcil però si l'esquerra vol que la política no s'acabi d'estimbar, estaria bé que comencessin a treballar (i a explicar-nos) què fan i faran per resoldre-ho. A imaginar i dibuixar com omplir més i millor l'aparent buit que implica abandonar una determinada i nefasta manera d'entendre els negocis i la política.

Les suculentes i sanitoses carxofes del Prat estan en saó gràcies al fet que se'ls ha deixat prats per créixer; espero que les gallines i galls de pota blava s'hi puguin passejar molt de temps amb pau i tranquil.litat.

Síguenos también en el Facebook de El HuffPost Blogs

ESPACIO ECO